Un matí fent licors a la Finca Pública de Galatzó

Encara no ha començat la primavera però avui, al Galatzó, tot semblava a punt per rebre-la.

Un sol valent, el ametllons guaitant, el picarol de les ovelles repicant i tots els colors del verd ens han rebut a la finca per inaugurar el programa GALATZÓ CULTURAL.

I l’hem encetat amb uns dels tallers gastronòmics que s’aniran fent, un cop cada mes, al llarg de tot l’any. Avui era el torn dels cítrics.

A les 10 h havíem quedat amb els inscrits a l’aparcament situat a 15 minuts de les cases i cap allà que hem partit una vintena de persones joves, no tan joves, dones, homes, parelles, amigues, pares i fills,  i qualque visitant estranger que passava per allà i s’hi ha apuntat a darrer moment.

Al pati de la possessió ens ha rebut na Inés que juntament amb en Biel son els amos de la Finca Pública Galatzó. Na Inés ha estat la nostra monitora i des d’un principi ens ha enganxat a la classe a la qual assistíem encuriosits per aprendre a fer licor de cítrics.

Els primers tres quarts d’hora ens ha explicat la part teòrica i tots hem pres apunts com si fóssim a escoleta.

Primerament ens ha explicat la fórmula magistral per crear els licors i seguidament ens ha dictat la recepta. Després ens ha mostrat la manera de macerar la fruita amb l’alcohol i de fer l’almívar.

Després de la classe teòrica sortim a l’hort a recollir les taronges, mandarines i llimones. Aprofitam per passejar una estoneta pel camp, fa un dia fantàstic i la finca està esplendorosa en aquesta època; a més com que fa una mica de rusca menjam taronges i mandarines mentre ens contam alguna que altra recepta. No hi ha color ni sabor entre una fruita collida de l’arbre a les que venen als supermercats.

Tornam a l’aula i començam a fer la pràctica.  Rentam la fruita, triam el cítric de què farem el nostre licor, tallarem les pells llevant la part blanca i les introduirem dintre del pot de vidre. La Inés i els seus ajudants ompliran el pot amb l’alcohol que haurà de macerar els dies corresponents. Per controlar els dies, posam una etiqueta amb la data al pot.

Mentre fem aquesta tasca ens comenta algunes anècdotes com que les padrines quan feien el licor realitzaven el procés de filtratge quan la lluna era minvant i filtraven tres pics durant tres dies. També ens aconsella que si volem un licor molt transparent un pic colat i mesclat pugem un blanc d’ou a punt de neu forta, l’aclarim amb dues cullerades d’aigua i la juntem amb el licor. La mescla ha de reposar 24 hores després de les quals la clara haurà recollit totes les impureses  del líquid.

Nosaltres seguin tallant peladures de llimona, taronja i mandarina i llevant la part blanca amb molta cura, que es el més complicat, i escoltam els suggeriments de na Inés que ens comenta que l’aigua que hem d’emprar per fer l’almívar ha de ser de botella de baixa mineralització o de cisterna, però mai de l’aixeta.

Quant al sucre, ens comenta que una opció es emprar sucre moreno que és igual que el blanc però dona un color més torradet i pega molt bé amb la taronja. I ens diu que la mel també és un bon substitut del sucre.

Pel que fa a l’alcohol, ens aconsella compra el més barat ja que ens interessa el alcohol com a base del nostre licor no l’aroma ni el gust que pugui tenir la marca que comprem i que pot ser més cara. Nosaltres hem emprat vodka però podem emprar altres tipus de alcohol. De fet, l’alcohol que utilitzen a les destil·leries és el de cereals però pareix que no està a la venda per a particulars. No recomana l’alcohol etílic perquè dóna un gust una mica amarg.

Pel que fa a la conservació ens recomana no fer més producte del que poguem consumir durant un any ja que a l’any el licor perd les seves propietats i no és aconsellable consumir-lo. Per altra banda aconsella servir-lo ben fred.

Per acabar, ens donarà dues ampolletes que omplirem amb licor de taronja i licor de llimona que ja tenia preparat na Inés, així veim el procés de filtratge. Aquestes botelletes les decoram amb unes floretes i un cordellí. El licor de les botelletes, que ens durem a ca nostra, hauran de reposar tres o 4 dies abans poder de tastar-ho, però molts pensam que no tendrem paciència i tal vegada el consumiren al dinar familiar de diumenge mateix.

Finalitzat el taller ens han obsequiat amb un robiol i un xupito de licor fets per na Inés que ha estat el colofó final i que hem de dir que a la una i quart, que era l’hora que acabàvem el taller, ens ha semblat mel!

Així hem passat un matí de dissabte ben divertit. A més en Biel, desprès del taller, ens ha mostrat la tafona i la capella i ens ha contat el procés de fabricació de l’oli i un poc la història de la finca. Un plaer gaudir de la natura, de bona gent i apropar-nos a les tradicions dels nostres avantpassats. Ben segur que tornarem a repetir.

El  pròxim taller serà el de panades robiols i crespells, previst per dia 5 d’abril . Ja estan obertes les inscripcions… i una conferència de Carlos Garrido dia 23 d’abril sobre el científic François Aragó, que fa més de 200 anys va viure a la mola de s’Esclop, just al costat del Galatzó.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s