Els records reviscolen as Galatzó

I Jornades de Mèmoria de Calvià. La memòria de Galatzó

Dissabte 8 de novembre de 2014 fou un dia especial per a la Memòria de Calvià. Estrenàrem les Jornades de la MEMÒRIA i férem la Primera dedicada a Galatzó i a les persones que en un moment de la seva vida hi feren feina.

A mitjan matí ja érem tots a a la finca. Tots amb cares alegres, de retrobament i de recordances. Començàrem amb un berenar per posar bé la panxa i el cap i, allà mateix, a taula, ja guaitaren les ganes de contar cadascú la seva part de la història.

En acabar, passàrem al “plató”, al lloc del pati destinat a que tots els participants fessin oficial la seva recordança en un vídeo. Encetà la ronda l’amo en Biel Salom, el mestre de cerimònies el somriure del qual deixava palès l’alegria de poder tenir allà mateix el passat d’una finca que ara ell treballa, sua i estima cada dia; i nosaltres érem testimonis també de la seva gran capacitat per organitzar un esdeveniment com aquest.

Idò, així, asseguts, un per un anaren encadenant records, anècdotes i relats viscuts allà mateix on ara un grup de persones amants de la història escoltàvem embadalits.

Jaume Palmer, Bartomeu Mas, Joan Capllonch, Biel Capllonch, Miquel Llabrés, Pere Ribot, Catalina Martorell, Maria Martorell i Onofre Martorell ens parlaren de com feien les matances, de com collien olives o ametlles, de com guardaven les ovelles, de com feien les parets… I tots, tots, destacaven especialment una cosa, el bon menjar que s’hi feia, com de ben alimentats estaven en un temps que això era gairebé un luxe. Acabaren les intervencions dues de les filles d’un dels darrers administradors, Juan Mendizábal.
Victorio Urresti, net del darrer propietari D. Victorio Luzuriaga, entregà les claus a l’Ajuntament quan aquest es convertí en propietari d’una de les finques més emblemàtiques de tota l’illa.

Diuen que la memòria és selectiva i només recordam allò bo; en aquesta ocasió ens han servit per participar en records llunyans, amables, simpàtics, plens de força i alegria. Per a nosaltres, un orgull, per a ells, un tros estimat de la seva vida.

Agraïm a tots els participants haver fet possible aquesta trobada, fent una menció especial al periodista Andreu Manresa i a Inés Llabrés, madona de la finca.

Tota la jornada, tots els detalls i totes les anècdotes s’enregistraren en un vídeo que podrem veure, juntament amb imatges i textos en una propera exposició.

Mentrestant, podeu anar fent boca amb l’article d’Andreu Manresa publicat a El Pais diumenge 16 de noviembre.

foto galatzó

Anuncis

Un comentari

  1. Retroenllaç: MEMÒRIA DE CALVIÀ | Cultura Calvià

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s