Temps de Carnaval a Calvià

El carnaval o carnestoltes és el temps d’esbarjo que té lloc just abans de la Quaresma. És una època de diversions públiques que culmina el dimarts anterior al Dimecres de Cendra. Antigament representava un capgirament en els costums quotidianitats i una llicència per fer allò que durant l’any era prohibit. Tot i que aquest sentit s’ha perdut una mica, avui en dia encara continua el sentit de disbauxa i inversió de l’ordre establert que tenia en un principi. És per això que les disfresses constitueixen l’element més característic de la festa: el fet d’anar tapats permet convertir-nos en un altre personatge i fer allò que segurament no ens atreviríem a fer a cara descoberta. Així, es critica el poder vigent, ja sigui polític o religiós, tot donant a la persona una amplíssima i efímera llibertat.

Joan Coromines, al seu Diccionari etimològic, diu que “carnaval” prové de l’italià “carnelevare”, compost de “carne” i “levare”, que podríem traduir per “llevar les carns o “retirar les carns”, ja que era el punt de començar el dejuni i l’abstinència de la Quaresma.

Aquests dies de festa no tenen una data fitxa. S’inicien comptant set setmanes abans del Dimecres de Cendra, tal com queda reflectit a les següents gloses:

Ara venen set setmanes

totes de dejunar!

Nosaltres set ja n’hem passades

totes de riure i menjar.

Ara vénen set setmanes

totes de menjar llegum

i llavors ve el costum

que el qui té xot fa panades.

De la imaginària d’aquestes dates és Sa Jaia Corema. És un dibuix simbòlic d’una dona vella amb set peus que es penjava dins la cuina. Durant el temps de quaresma se li tallava un peu cada setmana i en arribar a la meitat de la Quaresma també es tallava la figura de dalt a baix com a senyal d’entrada en la segona meitat del període quaresmal. D’aquí també ve la denominació de Jaia Serrada.

A Calvià l’esdeveniment més important de carnaval es Sa Rua, que té lloc el dissabte abans de Dimecres de Cendra i consisteix en una desfilada lluïda on s’aplega gent disfressada de totes les edats i de totes les zones del municipi, ja sigui a títol individual, amb comparses o amb carrosses.

El punt d’encontre és a Ses Quarterades, des d’on parteixen tots els participants per desfilar pels carrers més cèntrics, fins arribar a l’aparcament de l’Ajuntament, indret en el qual es lliuren els premis segons les diferents modalitats prèviament establertes i es fa una festa amb música en directe, ball i una torrada.

Aquest és el tercer any que es convoca un concurs per seleccionar el cartell publicitari de Sa Rua de Calvià. Per a l’edició de Sa Rua de Calvià 2015 ha estat guardonat el cartell de Francisco Javier Irigaray Lorea: el seu cartell “Associació d’idees” ha estat premiat pel jurat pel seu enginy i qualitat artística. És de destacar que el guanyador destinarà la totalitat del premi, cinc cents euros, a la Fundació Vicente Ferrer.

Ja podeu consultar les bases per participar a sa Rua d’enguany aquí
Les inscripcions començaran el 9 de febrer al Centre Cultural de Magaluf i el 10 de febrer al Departament de Cultura.

Cal fer esment també a la Rua des Capdellà, celebrada el diumenge abans que la de Calvià considerada la més antiga del terme.

Moltes escoles i escoletes també celebren les seves ruetes particulars al llar de la setmana anterior a Sa Rua.

Es coneix com Els darrers dies a les jornades d’abans d’entrar a la Quaresma, principalment les que van des del Dijous Llarder, darrer dijous, fins al Darrer Dia, el dimarts abans del Dimecres de Cendra. Són els últims dies, segons la tradició, en els quals hom pot menjar carn i fer disbauxes abans d’entrar dins de les set setmanes de penitència prèvies a Pasqua. El nom de “Llarder” ve del mot “llard” que significa greix o gras, Per això també es coneix aquest dia amb el nom de Dijous Gras. Tal dia com aquest era costum menjar, entrat l’horabaixa, un plat de sopa de brou d’ossos de porc o un plat de fava pelada amb cotnes, carota i morro de porc o greixonera de porc. També se solia fer un bullit d’ossos de porc amb patates i col borratxona. Per acabar-ho d’arrodonir, no hi mancava mai a la taula la coca amb tallades (botifarró, sobrassada i xulla) o la coca de raïssons o grescos.

Alguns refranys i gloses dedicats a aquests dies de carnaval son:

De Nadal a Carnaval, set setmanes, tant s’hi val.

Qui té porc amb sal, pot passar bon Carnaval.

Pes Darrers Dies fan bulla

i jo no em ‘via temut;

madona jo som vengut

per sa tallada de xulla.

A Sa xulla da-li empena

ara que hi ha llibertat,

llavò entra sa Corema

i es porc ha d’estar tancant.

Adéu Dimecres de Cendra,

adéu al meu estimat,

fins d’aquí a set setmanes

no podré menjar més carn.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s