MEMÒRIA DE CALVIÀ

Divendres 26 de juny encetam nou projecte, MEMÒRIA DE CALVIÀ, destinat a la recuperació i conservació de diferents aspectes del món calvianer de cara a crear un arxiu que sigui referència, en el futur, de la història del nostre municipi. No és una iniciativa nova però per a Calvià la consideram cabdal, ateses les característiques del municipi.

I atesa també la feina que les administracions públiques poden fer en aquest aspecte. A partir de 2001 la UNESCO i les administracions públiques han anat fomentant la salvaguarda del patrimoni immaterial per tal de conservar aquest patrimoni i tractar-lo com a mantenidor de la diversitat cultural enfront de la globalització creixent. Parlam de “patrimoni” no només referint-nos a objectes o monuments, sinó també a les tradicions, les expressions, els usos socials… tot allò que implica coneixements i tècniques transmeses a les generacions següents.

MEMÒRIA DE CALVIÀ es materialitza en una exposició i una publicació prenent sempre com a punt de partida les entrevistes a les persones que visqueren els fets objecte de l’estudi. La vida quotidiana, allò que feim i repetim des de sempre ens dóna les eines per interpretar el nostre present i encarar el futur.

Es tracta de fer un recorregut per la Història d’un municipi coix d’allò que anomenam cohesió, pobre en elements aglutinadors amb els quals tots els calvianeres s’hi sentin identificats. Els més 50.000 habitants que té Calvià avui en dia estan dividits en 18 nuclis, la majoria dels quals no existien fa poc més de 40 anys (l’any 60, per exemple, Calvià tenia 2.914 habitants integrats en només set nuclis); aquest fet, destacable pel gran canvi que ha implicat amb molts pocs anys, ha suposat grans avantatges però grans inconvenients, i un d’ells és precisament la manca d’identificació de tots els nouvinguts amb la terra que els acull.

«No som d’on naixem sinó d’allò que sentim, llegim i desitjam», apunta Emine Sevgi Ozdamar, escriptora, actriu i directora de teatre turcoalemanya. I a Calvià això adquireix una importància cabdal perquè són molts els que no hi han nascut, però s’hi senten, calvianers.

La tasca del Departament de Cultura és contra la desmemòria, no volem perdre les paraules ni els testimonis. Volem impregnar-nos de passat i mantenir la consciència col·lectiva, recordar i recollir la nostra història i facilitar el coneixement d’aquesta als nouvinguts, als residents, als visitants, als nins i joves.  Aquests són els objectius que ens hem marcat:

– Recuperar, estudiar i conservar el patrimoni cultural calvianer

-Recollir dades sobre els processos de canvi sociocultural

– Impulsar el desenvolupament d’estudis des de les fonts orals

– Crear un instrument d’investigació

– Donar a conèixer la memòria als ciutadans de Calvià i al visitants

– Deixar testimoni escrit (amb la publicació) i visual (amb l’exposició de la memòria de Calvià)

-Utilitzar la memòria com element cohesionador

El projecte Memòria de Calvià comença a caminar el 2014 amb una I Jornada de la Memòria de Galatzó referida a “temps i feines”. Férem una trobada a la finca amb una desena de persones que hi havien fet feina i hi havien viscut uns anys. Ens parlaren de tot allò que hi feien. Asseguts, un per un, anaren encadenant records, anècdotes i relats viscuts allà mateix on ara un grup de persones amants de la història escoltàvem embadalits. (En el post d’aquest mateix bloc, del 21 de novembre, hi podeu veure els detalls de la trobada). 

Per allà passaren les collidores, el pastor, el marger… i parlàrem de fer oli, de fer matances, de què menjaven… Ens parlaren de com feien les matances, de com collien olives o ametlles, de com guardaven les ovelles, de com feien les parets… I tots, tots, destacaven especialment una cosa, el bon menjar que s’hi feia, com de ben alimentats estaven en un temps que això era gairebé un luxe. Acabaren les intervencions dues de les filles d’un dels darrers administradors, Juan Mendizábal.

D’aquesta trobada s’enregistrà un vídeo que formarà part de la publicació que inclourà, a més a més un text introductori del tema a tractar (en aquest cas les feines que es feien a Galatzó segons el transcurs de l’any) i una tercera part dedicada a cadascun dels participants, a cadascuna de les persones que ens mostraren el seus records.

Amb tot el material recopilat s’ha preparat una exposició permanent Galatzó temps i feina. Recuperació de les vivències i els oficis de les persones que visqueren i feren feina a la Finca a la segona meitat del segle XX, i que podrà visitar-se a partir del 26 de juny de 2015, dia que es té prevista la inauguració, a la Finca Pública Galatzó.

Aquesta I Jornada va donar el “sus” al nou projecte MEMÒRIA DE CALVIÀ, que tendrà la seva continuïtat passat l’estiu amb una record del Club de Futbol Calvià, i , més endavant, de la Policia Local de Calvià. A partir de l’any que ve es preveu presentar dos treballs cada any (naixement del Turisme; emigració; la dona; el cinema, l’Escola Municipal de Música de Calvià; Sa Societat…). Hi tant de temes per tractar com a històries que han forjat el Municipi.

Anuncis

Un comentari

  1. Retroenllaç: CALVIÀ ÉS CINE | Cultura Calvià

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s