Estrena de l’obra de teatre “El Mag de la platja” a la Finca Galatzó

El dia 31 de juliol, tenint com a escenari la clastra de la Finca Galatzó se va estrenar a Calvià l’obra de teatre El mag de la platja.

L’obra forma part de les activitats engegades dintre del projecte “Calvià és cine” del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Calvià i, alhora, s’emmarca en el cicle de teatre Jardí Desolat que amb el títol Mallorca … i acció presenta tres peces teatrals originals inspirades en les pel·lícules clàssiques rodades a Mallorca: El mago, El Verdugo i La mujer de paja.

Els textos d’aquestes tres obres es troben recollits al llibre editat per Orbita a la presentació del qual Pedro Barbadillo, productor i director de cine documental i exdirector de Mallorca Film Commission escriu: “ …La realitat imita l’art i de vegades l’art dóna vida i nom a un lloc, precisament perquè allà es va rodar una pel·lícula, perquè allà va transcórrer una història, que s’ha instal·lat com si fos nostra en la memòria col·lectiva, en la pròpia memòria individual, amb més força que el lloc real que la va inspirar.”

A Mallorca tenim diversos casos d’això i un d’especialment curiós és el de la pel·lícula El Mag, que dóna nom a una platja de Calvià. Tot i que no es va arribar a estrenar a Espanya i, per afegitó, va rebre el qualificatiu de “dolenta” (tan dolenta que fins i tot Woody Allen va afirmar en un entrevista que si pogués tornar a viure una altra vegada la seva pròpia vida, triaria fer-ho tot igual, llevat de tornar a veure El Mag. El seu impacte va ser tan fort, al menys en la imaginació dels veïns de la zona, que aquell tros de costa mallorquina, que apareixia com una illa grega a la pantalla, ha seguit anomenant-se així per sempre: La platja del Mag.”

A la introducció del text teatral d’El Mag de la platja, escrit per Josep R. Cerdà i Josep A. Mendiola, la pel·lícula es presenta així:

“L’estiu del 1967, quatre estrelles del cinema mundial es trobaren a Calvià treballant en un projecte entre la ciència-ficció i el drama existencialista. The Magus es va rodar a la platja de Portals Vells però mai no es va estrenar a Espanya. Protagonitzada per Michael Caine, Anthony Quinn, Candince Bergen i Anna Karina, el film estava basat en una novel·la de John Fowels i no va tenir un gran èxit comercial. Per als mallorquins, però, es tracta d’una cita mítica que va donar nom a la platja.”

El dia de l’estrena a Galatzó vàrem passar pena pel temps, hores abans havia plogut i durant la representació varen caure unes gotes, però finalment la funció no es va haver de suspendre.

Pep Ramon Cerdá, director de l’obra, es va fer una petita presentació i tot seguit Karina, interpretada per na Maria Rosselló, va començar a llegir uns paràgrafs de la novel·la de Fowles mentre sonava de fons la música de Nova cançó d’amor perdut de Joan Ramon Bonet. La música del 67 va ser la banda sonora durant tota l’obra.

A partir d’aquí,els actors Xavi Núñez interpretant alhora Michael Caine i Nicholas Urfe; Xim Vidal que representava Anthony Quinn i Maurice Conchis; Aina Zuazaga fent a vegades de Candince Bergen i altres del personatge de Lily ,o la mateixa María Rosselló com l’actriu Anna Karina o l’Anne del Mago; varen sortir a escena interpretant una obra que representava moments de la vida dels actors protagonistes de la pel·lícula rodada a Calvià o dels seus personatges. Tot plegat es convertia en un embolic que mantenia l’espectador atent per a no perdre el fil en cap moment.

Així ho descriví Javier Matesanz a la seva crítica: “La pel·lícula, estrenada fa devers 45 anys, no va agradar ningú. De fet, no era bona d’entendre. I justament això ha estat la inspiració per als creadors teatrals. L’enginyós punt de partida d’un argument poc convencional que mescla documentalisme escènic, realitat, ficció, metateatre i, fins i tot, pinzellades de cinefília i mitomania nostàlgica. I el resultat és curiós, estrany, poc entenedor, perquè pretén ser – i és- un galimaties, que en tot moment ens té encuriosits pendents, despistats però interessats en què és (serà) el que passa(rà); cap a on van els actors quan ho són… però quan ho deixen de ser i són personatges, cap a on van llavors? Ens té en tot moment enganyats, despistats, però distrets, mai no avorrits, perquè la funció- i és aquesta la seva més destacada virtut-, té i manté en tot moment una capacitat evocadora molt particular, entre el romanticisme en sèpia, un punt estantís, de revista del cor en paper couché i colors esvaïts, i una sensació inquietant, que va de la fantasmagoria al desconcert que provoca la creativitat de control i els arguments desnortats allà on tot i res és possible. Una arriscada, per indefinida, que podria haver trontollat de no haver estat en mans d’un sòlid repartiment que aporta als personatges els grams justs de convicció i dubte, d’arrogància i fragilitat alterna, que fa que tot encaixi en un espectacle que expressament intenta que res no acabi d’encaixar.”.

Un altre crític, Fernando Merino, parla molt bé dels actors i actrius i en anomenar els autors inclou una tercera peça que considera de gran importància per a l’èxit de l’obra. Així, comenta: “Un tercer autor fonamental és l’escenari on te lloc l’acció, ni més ni manco que la senyorial clastra de la finca públic Galatzó. A causa de la singularitat d’aquest espai i donant que l’estrena fou puntual, vist el resultat recomanaria a l’àrea de Cultura de Calvià prendre en consideració reposar allà mateix, de vegades aquesta reflexió en clau de microteatre, perquè l’experiència bé paga la pena”.

L’estrena a Palma va ser al pati de la Misericòrdia els dies 8 i 9 d’agost.

Realment la clastra de Galatzó i les cases de la finca no varen ser la primera vegada que esdevingueren un escenari teatral o musical. El projecte Galatzó Cultural, en funcionament des de l’any 2013, té com un dels seus objectius realitzar activitats d’arts escèniques, entre d’altres activitats culturals, durant tot l’any.

El Mag de la platja és la primera obra que el Departament de Cultura encarrega per realitzar a la Finca Pública i que forma part del projecte “Calvià és cine”. El dia 22 del mes d’agost també s’estrenarà altra coproducció a Galatzó La Nit del comte Mal. Aquest pic es tracta d’una visita dramatitzada que parla de la figura del Comte Mal tan arrelada a la finca i al municipi de Calvià. Aquest personatge visqué en un temps de revoltes socials, inseguretat, crims passionals, baralles entre famílies nobles, fam per falta d’aliments, assalts pirates i execucions de gran crueltat. L’espectacle té lloc al mateix paisatge on es visqué la història: les cases de Galatzó a Calvià. Com a rerefons de tot, una reflexió sobre el mal com la part fosca de l’ésser humà. Laura Dalmau serà la conductora de la visita. Xavi Núñez, el mateix actor que interpretà en Michael Caine,  l’actor que donà vida al Comte de Formiguera i Mariona Forteza posa cançons i fons musicals a aquesta obra dirigida i escrita per Carlos Garrido i que ben bé podria ser l’argument d’una altra pel·lícula rodada a Calvià.

Tot plegat són proves que les activitats culturals realitzades a Galatzó no són esdeveniments puntuals, sinó que formen part de projectes sòlids i amb objectius que de manera transversal van creant fites que reforcen la història de Calvià. Projectes com Galatzó Cultural, Memòria de Calvià o Calvià és Cine, entre d’altres, amb activitats i propostes que conformen la cultura del nostre municipi.

El mag de la platja (4)la nit del comte mal (1)

poster cine

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s