Un estiu gaudint de la Cultura a Calvià

Començàrem dijous, 2 de juliol, amb la gala dels 9 premis Atapib (Associació de Teatres i Auditoris Públics) i el concert de la Big Band “Melody”, que s’estrenava amb aquesta actuació, i acabàrem amb el darrer dissabte del mes d’agost amb una lluna plena, ben plena, i amb una magnífica interpretació d’Agnès Llobet escenificant els seus propis versos amb l’espectacle L’incendi de les papellones. Continua llegint

Anuncis

PARAULES, HISTÒRIES, VIVÈNCIES

Estrenam projecte en el Departament de Cultura dedicat a això, a les paraules, a les històries que ens fan arribar i a les vivències que ens transmeten i que, si tot va bé, i esperam que així sigui, faran que visquem altres vides, altres realitats.

Perquè d’això tracta la Literatura, un autor que s’asseu a plasmar damunt paper (o a la pantalla, és clar) unes vides, ens detalla uns escenaris, ens relata uns sentiments que nosaltres, en agafar el llibre, els feim nostres. És l’art d’escriure i del llegir, l’art que ens fa somiar, ens fa reflexionar, ens fa emocionar.

La nostra tasca, la del Departament, serà la de passar l’agulla pel cos de les lletres i, des de mitjan març, posar en marxa el projecte que inclou presentacions de llibres, exposicions i dramatitzacions de textos literaris, amb l’únic nexe d’unió de la seva mateixa essència, les lletres. Continua llegint

El comte Mal: tradició i llegenda de la possessió de Galatzó

Façana de la Finca Pública Galatzó amb l'escut del Comte Mal

Caterina Valriu i Tomàs Vibot publiquen un llibre sobre la seva figura.

A vegades els personatges reals amb pes a la història local queden mesclats amb figures llegendàries coincidents, a cops mitificades i confuses, en el passat i l’actualitat. Si és el cas que pertanyen a una estesa memòria col·lectiva i tenen escenaris reals, per on passaren –o s’imaginaren–, ells i els fets narrats, tots sembla encara més possible. Així continua més viu i «tangible» el Comte Mal i el Galatzó. Són tipus, terres, espectres, biografies i narracions que tenen fites i boires.

El Galatzó és el Comte Mal. Els paratges del puig i la finca –les cases– parlen d’un cavaller maleït que tresca fantasmal per la nit amb un cavall negre enrevoltat de flames. Entra al casal per un forat emmascarat o socorrat (la porta de l’Infern), el seu cor és petrificat en un mur de l’edifici i en un caire de la façana devora l’església es veu una marca que diuen que és la empremta de la ferradura de la bèstia.

Els entorns de pedra són marcats per les potades del seu cavall. Al camp hi ha les pedrotes foradades de la seva argolla de torturar i matar i queda el nom de les forques per a penjar. Boiets, ànimes, bandolers i bandejats il·luminen la qüestió. No fa molt encara es posaven creus al sòtil per a conjurar l’entrada del fantasma d’aquell qui era un senyor feudal i terrorífic del 1600. Continua llegint

Entrevista a Óscar de Bergia sobre el curmetratge “Don Quijote de la Cancha”

Óscar de Bergia

S’acosta avui al nostre bloc Óscar de Bergia, membre de l’equip de rodatge del curtmetratge Don Quijote de la Cancha, que es projectarà el 23 d’abril as Generador, dins del programa municipal SETMANA DEL LLIBRE, que inclou activitats del Servei de Biblioteques, Es Generador i Cultura i que podeu consultar aquí.

El curtmetratge està protagonitzat per Guillem Juaneda (El perfecto desconocido i Llagrima de sang, entre d’altres) i José Artero, i dirigit per  Daniel Olmo. I es va rodà íntegrament a Costa d’en Blanes.

I a què ve la seva inclusió en les activitats de Sant Jordi? Idò que el curtmetratge parla precisament de la importància de la lectura entre el jovent. Assistim a la subtil revenja dels llibres; la idea és llençar una crítica a gran part de la societat actual que ha permès la pèrdua de l’hàbit de llegir.

 Quina ha estat la teva trajectòria professional fins arribar a aquest món del vídeo i del cinema? Continua llegint

François Arago: Un Esperit Científic

A vegades tenim just al costat de ca nostra racons que guarden històries gairebé desconegudes per a nosaltres. Indrets que formen part de la memòria d’un poble però dels quals ningú o molt poca gent pot contar què és el que els fa dignes de recordar.

 I això és el que passa a dalt d’un dels nostres cims més coneguts: l’anomenada “caseta de n’Aragó” a la mola de s’Esclop, just a l’altre costat del Galatzó.

 Fa més de dos cents anys hi féu estada François Arago (Estagell, Rosselló, 1786- París 1853). El seu esperit científic el va dur fins a la nostra muntanya amb la finalitat de continuar els treballs que duia a terme per mesurar el meridià per tal de definir la longitud exacte del metre i que fins aleshores havia realitzat juntament amb el seu company Jean Baptiste Biot. Des del seu observatori calvianer els senyals de llum que utilitzava per als seus estudis resultaren perillosos quan foren confosos amb senyals per a l’enemic en els dies en què Napoleó envaí Espanya el 1808. El prengueren per espia i, tal com ell mateix explica, hagué de fugir de ca nostra a corre-cuita quan l’anaven a cercar per linxar-lo :

 Damien, patró del místic que el govern espanyol havia posat a la meva disposició, els va avançar i em va portar un vestit amb l’ajuda del qual em vaig disfressar. Dirigint-me vers Palma, en companyia del valent marí, vam trobar els grups que m’anaven a buscar. No se’m va reconèixer, ja que jo parlava perfectament el mallorquí. Vaig encoratjar fortament els homes d’aquest destacament a continuar la seva ruta, i em vaig encaminar cap a Palma. Continua llegint