Estrena de l’obra de teatre “El Mag de la platja” a la Finca Galatzó

El dia 31 de juliol, tenint com a escenari la clastra de la Finca Galatzó se va estrenar a Calvià l’obra de teatre El mag de la platja.

L’obra forma part de les activitats engegades dintre del projecte “Calvià és cine” del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Calvià i, alhora, s’emmarca en el cicle de teatre Jardí Desolat que amb el títol Mallorca … i acció presenta tres peces teatrals originals inspirades en les pel·lícules clàssiques rodades a Mallorca: El mago, El Verdugo i La mujer de paja.

Els textos d’aquestes tres obres es troben recollits al llibre editat per Orbita a la presentació del qual Pedro Barbadillo, productor i director de cine documental i exdirector de Mallorca Film Commission escriu: “ …La realitat imita l’art i de vegades l’art dóna vida i nom a un lloc, precisament perquè allà es va rodar una pel·lícula, perquè allà va transcórrer una història, que s’ha instal·lat com si fos nostra en la memòria col·lectiva, en la pròpia memòria individual, amb més força que el lloc real que la va inspirar.” Continua llegint

Anuncis

PARAULES, HISTÒRIES, VIVÈNCIES

Estrenam projecte en el Departament de Cultura dedicat a això, a les paraules, a les històries que ens fan arribar i a les vivències que ens transmeten i que, si tot va bé, i esperam que així sigui, faran que visquem altres vides, altres realitats.

Perquè d’això tracta la Literatura, un autor que s’asseu a plasmar damunt paper (o a la pantalla, és clar) unes vides, ens detalla uns escenaris, ens relata uns sentiments que nosaltres, en agafar el llibre, els feim nostres. És l’art d’escriure i del llegir, l’art que ens fa somiar, ens fa reflexionar, ens fa emocionar.

La nostra tasca, la del Departament, serà la de passar l’agulla pel cos de les lletres i, des de mitjan març, posar en marxa el projecte que inclou presentacions de llibres, exposicions i dramatitzacions de textos literaris, amb l’únic nexe d’unió de la seva mateixa essència, les lletres. Continua llegint

El comte Mal: tradició i llegenda de la possessió de Galatzó

Façana de la Finca Pública Galatzó amb l'escut del Comte Mal

Caterina Valriu i Tomàs Vibot publiquen un llibre sobre la seva figura.

A vegades els personatges reals amb pes a la història local queden mesclats amb figures llegendàries coincidents, a cops mitificades i confuses, en el passat i l’actualitat. Si és el cas que pertanyen a una estesa memòria col·lectiva i tenen escenaris reals, per on passaren –o s’imaginaren–, ells i els fets narrats, tots sembla encara més possible. Així continua més viu i «tangible» el Comte Mal i el Galatzó. Són tipus, terres, espectres, biografies i narracions que tenen fites i boires.

El Galatzó és el Comte Mal. Els paratges del puig i la finca –les cases– parlen d’un cavaller maleït que tresca fantasmal per la nit amb un cavall negre enrevoltat de flames. Entra al casal per un forat emmascarat o socorrat (la porta de l’Infern), el seu cor és petrificat en un mur de l’edifici i en un caire de la façana devora l’església es veu una marca que diuen que és la empremta de la ferradura de la bèstia.

Els entorns de pedra són marcats per les potades del seu cavall. Al camp hi ha les pedrotes foradades de la seva argolla de torturar i matar i queda el nom de les forques per a penjar. Boiets, ànimes, bandolers i bandejats il·luminen la qüestió. No fa molt encara es posaven creus al sòtil per a conjurar l’entrada del fantasma d’aquell qui era un senyor feudal i terrorífic del 1600. Continua llegint