IV passejada per la memòria de Puigpunyent a Calvià

El proper divendres 21 d’agost tindrà lloc la IV Caminada per la Memòria que partirà des de Galilea fins el cementeri de Calvià. L’historiador i membre de l’Associació de Memòria, Bartomeu Garí, posarà paraules a l’acte i la soprano Maià Planes amb la seva veu posarà el sentiment que es mereix aquest moment. Finalment es col·locarà una placa commemorativa a prop de la fossa comuna per recordar les víctimes que foren assassinades i enterrades en aquest indret durant la Guerra Civil espanyola i el primer període de la dictadura franquista.

Per endinsar-nos una mica més en aquest tema, reproduïm part de la introducció que Manel Suárez Salvà, vicepresident de Memòria de Mallorca, va realitzar a la investigació de la fossa que es va fer durant l’any 2009.

FOSSA COMUNA DE CALVIÀ

Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i el primer franquisme es desencadenà una forta repressió que va afectar profundament àmplies capes de la societat mallorquina que prengué diferents formes i abasts. A més dels afusellaments, empresonaments, camps de concentració i batallons de treball, també s’usaren altres tipus de coercions que marcades per la voluntat restrictiva del nou règim, s’orientaren cap a la discriminació i la imposició. Hi hagué etapes que repercutiren no sols en el terreny estrictament polític sinó també en el de la cultural, l’ensenyament, l’economia i la religió, fins i tot,a l’àmbit privat i a la vida quotidiana.

Dins el context d’altres municipis de les Illes, Calvià assoleix un especial, i trist, significat. Aquest Terme va suposar la concentració de tots els sistemes de repressió exercida pel règim feixista.

Per un costat, durant els primers mesos de la guerra civil (en què, cal fer-ho constar, no va haver-hi cap oposició dels calvianers i calvianeres al poder establert per la força), molts de veïns del poble varen ser assassinats i els seus cossos mai retornats als seus familiars.

Només en l’actualitat s’ha pogut conèixer que molts d’ells foren empresonats a Can Mir, des d’on sortiren per ser afusellats contra la paret de l’oratori de Santa Creu de Porreres o les del Cementiri de Palma. Altres moriren a alguna cuneta de l’illa i no se n’ha sabut res més.

També durant aquests primers mesos, les carreteres del Municipi es convertiren en testimoni mut de múltiples assassinats. El Cementiri de Calvià era el destí final dels cossos trobats, a primeres hores del matí, a diferents indrets del Municipi.

Amb la diligència que pertoca, el Jutge de Pau procedia a la inscripció del cos localitzat. En un primer moment sols consta la inscripció del cos d’un home desconegut (acompanyat d’una perfecta descripció física), però, en molts casos, consta una segona inscripció, feta mesos després, en què s’identifica la persona desconeguda. I així es torna inscriure en el Registre del Jutjat de Pau, la qual cosa ens permet identificar la majoria de les persones assassinades i conèixer la data i lloc exactes de la mort. Així, aquest Registre esdevindrà una peça clau en el contingut d’aquest informe, perquè ens permet saber, amb exactitud en alguns casos, on està enterrada cada persona.

A les informacions clares que s’obtenen del Registre del Jutjat de Pau, cal afegir-hi les fonts orals. Per elles, sabem que, a més de les “registrades”, es varen trobar cossos de persones assassinades a altres indrets del Municipi de les quals, però, no es té cap constància respecte de la seva identitat. Així, se’ns indica que es varen trobar despulles a les platges de Palmanova i del Caló den Pellisser a Santa Ponça, a les voreres de la carretera de Calvià a Palmanova i, finalment, almenys cinc cossos a les portes del cementiri de Calvià. És ben probable que enterressin aquestes persones dins el que més endavant hem anomenant “fossa de terra”.

D’acord amb el Registre, i els testimonis orals, es pot determinar que al Cementiri de Calvià hi ha dos espais emprats com a fosses comunes durant la Guerra civil.

Deixam aquí els noms de les víctimes que recordam i a les quals volem retre homenatge i que quedaran inscrits a la placa commemorativa al cementeri de Calvià.

  • Francesc Bosch Marí, Palma. 17 d’agost de 1936.
  • Home desconegut. 18 d’agost de 1936.
  • Antoni Cañellas Amengual, Palma. 18 d’agost de 1936.
  • Cristòfol Barceló Mora, Galilea. 23 d’agost de 1936.
  • Joan Ferrà Ferrà, Galilea. 23 d’agost de 1936.
  • Guillem Llabrés Jaume, Palma. 28 d’agost de 1936.
  • Joan Domingo Covas, Pollença. 1 d’octubre de 1936.
  • Josep Pont Cladera, Pollença. 1 d’octubre de 1936.
  • Bartomeu Cabanellas Botia, Pollença. 1 d’octubre de 1936.
  • Joana Vaño Morales, Palma. 2 d’octubre de 1936.
  • Dionisio Alcal Rabassa, Andratx. 14 d’octubre de 1936.
  • Pere Antoni Bosch Nadal, Palma. 15 d’octubre de 1936.
  • Pere Horrach Frau, Palma. 15 d’octubre de 1936.
  • Bartomeu Palmer Carrió, Palma. 15 d’octubre de 1936.

A més d’aquelles persones la identitat de les quals ens és desconeguda.

Anuncis