RUTA DEL COMTE MAL

Un segona cita amb el comte Mal. Aquesta vegada, a Palma.

Palma, 18 d’octubre de 2014

Tal com vàrem quedar al passeig que férem per la finca de Galatzó el passat 17 de maig per parlar del comte Mal a Galatzó, com a inici del cicle que li dedicam, volem conèixer un poc més els indrets per on es mogué aquest personatge  a Ciutat. Veure i saber què va fer el nostre comte, on vivia, amb qui mantenia contactes, com foren els seus dos matrimonis…

Tomàs Vibot, autor juntament amb Catalina Valriu de El comte Mal: entre la història i la llegenda (editorial El Gall,2013), ens torna a fer de guia en aquesta segona visita a un dels personatges alhora històrics i llegendaris estretament lligat al nostre municipi.

Idò bé, partim de Calvià amb bus i, puntuals com toca, a les 10 ja som a Cort, al costat del banc del sinofós tots preparats, tot oïda, en un dissabte d’una calor inusual per ser a mitjan octubre. Continua llegint

Anuncis

El comte Mal: tradició i llegenda de la possessió de Galatzó

Façana de la Finca Pública Galatzó amb l'escut del Comte Mal

Caterina Valriu i Tomàs Vibot publiquen un llibre sobre la seva figura.

A vegades els personatges reals amb pes a la història local queden mesclats amb figures llegendàries coincidents, a cops mitificades i confuses, en el passat i l’actualitat. Si és el cas que pertanyen a una estesa memòria col·lectiva i tenen escenaris reals, per on passaren –o s’imaginaren–, ells i els fets narrats, tots sembla encara més possible. Així continua més viu i «tangible» el Comte Mal i el Galatzó. Són tipus, terres, espectres, biografies i narracions que tenen fites i boires.

El Galatzó és el Comte Mal. Els paratges del puig i la finca –les cases– parlen d’un cavaller maleït que tresca fantasmal per la nit amb un cavall negre enrevoltat de flames. Entra al casal per un forat emmascarat o socorrat (la porta de l’Infern), el seu cor és petrificat en un mur de l’edifici i en un caire de la façana devora l’església es veu una marca que diuen que és la empremta de la ferradura de la bèstia.

Els entorns de pedra són marcats per les potades del seu cavall. Al camp hi ha les pedrotes foradades de la seva argolla de torturar i matar i queda el nom de les forques per a penjar. Boiets, ànimes, bandolers i bandejats il·luminen la qüestió. No fa molt encara es posaven creus al sòtil per a conjurar l’entrada del fantasma d’aquell qui era un senyor feudal i terrorífic del 1600. Continua llegint

François Arago: Un Esperit Científic

A vegades tenim just al costat de ca nostra racons que guarden històries gairebé desconegudes per a nosaltres. Indrets que formen part de la memòria d’un poble però dels quals ningú o molt poca gent pot contar què és el que els fa dignes de recordar.

 I això és el que passa a dalt d’un dels nostres cims més coneguts: l’anomenada “caseta de n’Aragó” a la mola de s’Esclop, just a l’altre costat del Galatzó.

 Fa més de dos cents anys hi féu estada François Arago (Estagell, Rosselló, 1786- París 1853). El seu esperit científic el va dur fins a la nostra muntanya amb la finalitat de continuar els treballs que duia a terme per mesurar el meridià per tal de definir la longitud exacte del metre i que fins aleshores havia realitzat juntament amb el seu company Jean Baptiste Biot. Des del seu observatori calvianer els senyals de llum que utilitzava per als seus estudis resultaren perillosos quan foren confosos amb senyals per a l’enemic en els dies en què Napoleó envaí Espanya el 1808. El prengueren per espia i, tal com ell mateix explica, hagué de fugir de ca nostra a corre-cuita quan l’anaven a cercar per linxar-lo :

 Damien, patró del místic que el govern espanyol havia posat a la meva disposició, els va avançar i em va portar un vestit amb l’ajuda del qual em vaig disfressar. Dirigint-me vers Palma, en companyia del valent marí, vam trobar els grups que m’anaven a buscar. No se’m va reconèixer, ja que jo parlava perfectament el mallorquí. Vaig encoratjar fortament els homes d’aquest destacament a continuar la seva ruta, i em vaig encaminar cap a Palma. Continua llegint

De ruta cultural de Calvià a Alcúdia. Visitant la ciutat romana de Pol·lèntia.

Pol·lèntia

No era el millor dia per sortir d’excursió però, malgrat el temps, Alcúdia sempre és mereix una visita. Sortim a las 8,30 h, de dissabte 22 de març, des de l’Ajuntament de Calvià i poc més d’una hora ja teníem al davant les murades de la ciutat. Hem quedat amb en Tomàs Vibot per fer una visita a la ciutat de Pol·lèntia i desprès un recorregut per l’Alcúdia renaixentista.

Ens dirigim a Pol·lèntia, en Tomàs ens conta que aquesta ciutat romana va ser fundada després de la conquesta de l’Illa per part de Cecili Metel l’any 123 aC i que va suposar l’inici de la vida urbana a Mallorca sent la ciutat més important d’època romana a Balears. Mirau si fa anys i aquesta ciutat, de traçat reticular molt ben planificada, ja comptava amb carrers organitzats, clavegueram, aigua potable i tenia una extensió de prop de 20 ha. Continua llegint