El Dia Mundial del Llibre

L’any és ple de fites que anam esperant amb el plaer que produeixen les coses anhelades abans de dur-se a terme. Començam l’any amb plenes festes de Nadal, passam pels reis, feim focs per Sant Antoni, ens disfressam per Sa Rua…i ara, el mes d’abril ve marcat sens dubte per la cita amb les lletres.

El 23 ja ha esdevingut una efemèride d’ençà que en 1995 la Unesco el declarà el Dia Mundial del Llibre. Tot i això, la commemoració es remunta a la segona dècada del segle passat, quan Vicent Clavel Andrés, un editor i escriptor valencià establert a Barcelona va proposar a la Cambra Oficial del llibre de Barcelona celebrar una festa del llibre. És aquesta, també, la festivitat de Sant Jordi i, a més a més, dia assenyalat per ser el que moriren, en diferents anys, això sí, dos dels autors que més ens han fet viure aventures i passions, que, tot i els anys passats, sentim ben presents; parlam, és clar, de Miguel de Cervantes i William Shakespeare.

Volem, per sant Jordi, fer una reivindicació del llibre a banda d’aquestes dades anteriors perquè, llegint, podem recrear tot allò imaginat, així de meravellosa és la nostra ment; si llegim, vivim històries en primera persona; si llegim augmentam el vocabulari, entrenam el cervell, milloram la memòria, tenim tema de conversa… i podríem seguir lloant una activitat que, a més a més, és assequible a tothom.

Les històries llegides, els personatges que hi viuen, ens fan estar més disposats a obrir-nos a altres vides; i què implica, això?, idò ni més ni manco que voler entendre els altres, veure que hi ha altres opcions, altres reaccions distintes a les nostres i no per això són rebutjables.

Però també els llibres ens fan reviure històries vertaderes, realitats que ens serveixen per reviure un passat i fer que aquest no desaparegui. És el cas de la col·lecció municipal “Memòria de Calvià” de la qual, el passat mes de gener, es presentà el tercer volum. Començàrem fent un passeig per Galatzó de la mà d’homes i dones que hi havien fet feina; continuàrem amb la història del Club de futbol de Calvià i enguany ha estat el torn de fer una recordança a la premsa forana de Calvià, amb la intenció d’anar engreixant una col·lecció calvianera que lliga passat i present.

No ens despistam, i tornam al Dia del Llibre. A Calvià hem preparat un bon programa perquè, durant una setmana, els que llegim ens reforcem en la nostra idea que els avantatges són d’allò més real i els que no hi estan tan acostumats hi trobin algun punt, alguna activitat que els mogui a agafar un llibre, i un altre, i un altre.

Entre l’1 i el 29 d’abril veniu, acostau-vos als llibres. El seu poder és sobrenatural, més enllà d’allò que podem explicar. 

 

Podeu trobar les activitats a la pàgina web www.calvia.com/cultura i al fullet que es repartirà als llocs habituals.

EscolArt 2017: un nou projecte vinculat i derivat de BetArt

EscolArt Calvià 2017 comptarà amb la realització de més de 8 intervencions artístiques de gran format que es duran a terme en façanes d’instal·lacions educatives del municipi i passaran a formar part del catàleg municipal d’intervencions d’Art Urbà de Calvià.

Des de 2012, BetArt és present a Calvià, any rere any en “beta permanent”. El Departament de Cultura de l’Ajuntament de Calvià -que n’és responsable juntament amb la Fundació Calvià 2004- va gestar i ha anat assentant aquest projecte intentant sempre mantenir la naturalesa inconclosa, flexible i amb caràcter adaptable a les modificacions que es considerin necessàries de cara a optimitzar el projecte.


E
l consistori ha considerat dotar amb caràcter biennal aquest esdeveniment municipal artístic per la qual cosa, BetArt Calvià veurà les seves properes intervencions en 2018, un cop s’hagin adaptat les bases i l’estructura de cara a aconseguir una millora substancial del projecte. La previsió és que a finals de 2017 comenci a estar enllestit el projecte de cara a l’any que ve.

Agafam força per aquesta propera convocatòria i ens preparam enguany per un EscolArt que deixarà les nostres escoles més “artístiques”, apropant l’art als ciutadans més joves del municipi en particular, i a tots els residents i visitants de Calvià.

Llavors que fan créixer l’amor a l’art: BetArt 2016

El BetArt es consolida en aquesta quarta edició com el projecte de foment de l’art urbà lligat al desenvolupament del turisme cultural més important de Mallorca.

Amb una visió de futur, apostant per la creació contemporània, i entenent que la cultura és una de les claus bàsiques per aconseguir la desitjada desestacionalització turística, l’esforç de l’equip de Cultura de l’Ajuntament de Calvià i la Fundació Calvià 2004, ha aconseguit, un any més, omplir d’art un dels nuclis de la seva localitat.

Un total de nou artistes locals, nacionals i internacionals han estat els encarregats de fer la seva màgia en alguns dels carrers i edificis més emblemàtics de Peguera. La presència dels artistes locals al BetArt d’enguany té com a noms propis Joan Aguiló, Grip Face i Olimpia Velasco.

Joan Aguiló és un dels artistes urbans mallorquins més populars i coneguts, les intervencions artístiques del qual desperten sempre una gran expectació i interès mediàtic.

Per a ell, el graffiti és una vessant de la seva feina ni exclusiva ni excloent. Joan Aguiló és la mostra de que el moviment d’art urbà mallorquí està vivint un moment excepcional. Aguiló forma part d’una generació d’artistes urbans que ha deixat de veure les manifestacions artístiques al carrer únicament com una manera d’autoafirmació o d’exaltació egòlatra.

 

07042016BETART4-17

Amb les seves obres, Aguiló pretén recordar la vigència de les tradicions mallorquines en el context actual, fent de la seva reivindicació una manera de ser i de viure; una reclamació social allunyada de tota agressivitat i violència. En la seva manera de treballar, l’espectador, que és el receptor final de la seva obra, juga un paper fonamental. Aguiló crea tenint en compte la recepció posterior del públic al qual pretén fer reflexionar, pel que les seves obres simbolitzen la materialització de la voluntat d’apropar l’art a la gent.

Més enllà de la bellesa de les seves creacions, Joan Aguiló articula en el conjunt de la seva obra un discurs coherent i estructurat que gira entorn a la relectura de les tradicions mallorquines en l’actualitat, des d’un llenguatge contemporani i proper. Els seus personatges amaguen històries que parlen de la identitat mallorquina; històries particulars que amb la poesia plàstica d’aquest artista es converteixen en universals.

Dos nins jugant plàcidament i despreocupada a les roques d’una platja que evoca el més que provable record d’infantesa de tots els que hem crescut en els estius de Mallorca: “Com a crancs enrocats”, és l’obra de gran format de Joan Aguiló realitzada als apartaments del carrer Olivo, 7 a Peguera. L’obra expressa el sentiment de pertinença a l’illa; l’autocomplaença de molts de mallorquins i mallorquines delectant-se amb la seva terra, sense anhelar res més que restar a la “roca”, assaborint amb gaudi el per altres temut aïllament.

Olimpia Velasco és una artista madrilenya resident a Mallorca que ha aconseguit crear, en les seves produccions, un món poblat per uns personatges peculiars que protagonitzen les diferents situacions que ella planteja. Cossos arrelats a l’espai mitjançant línies horitzontals, ondulades, verticals, cordes, branques, núvols, o protuberàncies fantàstiques a manera de cap; escenes en contextos amb una pinzellada de surrealisme i una culleradeta d’estil naïf; i una gama cromàtica amb colors plans i formes depurades amb contorns definits i concisos, són els elements característics de la seva obra que conformen una iconografia particular que fa que les produccions de Velasco tenguin una marca d’autor plenament recognoscible.

07042016BETART4-6-2

És precisament un d’aquests personatges típicament “Made in Olimpia” el que protagonitza la seva intervenció en el frontó municipal de Peguera. El cap no és tal sinó un arbre del qual surt un exèrcit de llimones sospitosament circulars, que evoquen inevitablement a les pilotes utilitzades en el joc estrella de l’espai intervingut.

En aquesta “trilogia” local del BetArt 2016, l’obra de Grip Face, artista i il·lustrador palmesà, es contextualitza dins la lluita de gènere, unint la seva als milers de veus que exigeixen la igualtat entre homes i dones. La seva obra, realitzada als vestuaris del poliesportiu municipal de Peguera, representa la idea que allò masculí està present en allò femení i viceversa. Una composició de petxines erectes multicolors sobre l’impecable superfície blanca del poliesportiu recorda que l’essència d’ambdós gèneres pot estar entremesclada.

05032016-BETART1-81

L’art urbà permet acostar l’art contemporani a aquelles persones que no el van a cercar expressament, sinó que se’l troben directament i de manera sobtada. Regalar art de carrer a públic no especialitzat és com plantar una mena de llavoreta per a fer créixer en aquestes persones, amb molta cura, paciència i sobretot amb educació, l’amor a l’art. Aquesta és una de les meravelles de la iniciativa BetArt, que any rere any escampa les seves llavors en forma d’intervencions artístiques urbanes, contribuint a que cada vegada més persones tenguin l’oportunitat de gaudir d’obres d’artistes de primera línia. Els responsables d’aquesta iniciativa poden afirmar amb orgull que, gràcies a la seva feina i dedicació, fan possible que el dia a dia dels residents i visitants del municipi adquireixi una dimensió diferent transcorrent enmig d’un fantàstic museu, el museu a l’aire lliure de Calvià.

Article d’Ana Ferrero Horrach, comissària del BetArt 2016

Torman

Hem tornat, i amb ganes!

No és que ens haguéssim anat, però sí que hem tengut unes setmanes de minsa programació que hem dedicat a la posada en marxa de nous projectes i a la represa de la publicació mensual.

Acabàrem l’any amb un mes de desembre dedicat al Nadal Cultural amb teatre infantil, concerts nadalencs, cine… i a la tornada del Neula Parc, una tornada que constituí un èxit de participació. Molts de calvianers que ja hi havien estat, i molts que només n’havien sentit parlar, gaudiren d’atraccions i de tallers al pavelló esportiu, cosa que ens ha animat a pensar ja en la d’enguany.

Vàrem finalitzar el programa amb el que ja és un clàssic de les representacions: l’Adoració , i amb la projecció del curtmetratge d’animació Chanson d’Amour, coproduït per l’Ajuntament de Calvià, dins del programa “Calvià és cine”. Passat festes reprenguérem “Actors amb lletra”, projecte transversal de Cultura i Biblioteques que acollí a Can Verger la magnífica interpretació de Miquel Àngel Torrens i Marga Forteza com a l’Arxiduc Lluís Salvador i Catalina Homar; i el continuàrem, a finals de març amb la posada en escena de Codi a Nai, una excel·lent dramatúrgia de Francesca Vadell amb la música d’Antònia Monroig.

pIMG_9563R

Ja dins el febrer, no podem estar sense fer un menció especial per a Sa Rua, fita inel·ludible d’abans de la Quaresma, que comptà amb la participació de 8 carrosses, 12 comparses i tres en la categoria d’individuals i parelles; i, és clar, moltíssims calvianers al carrer badant, rient, comentant… I destaca també, aquest mes, la tornada d’Asdica amb el musical Grease que, en la seva estrena va fer aixecar tothom de les butaques de l’Auditori.

El març tornà el fullet mensual al carrer amb les activitats culturals dels espais escènics, dels centres culturals, de les sales d’Exposicions… el programa dedicat al Dia de la Dona encetà el mes i acabà amb el musical Tarzán que de bell nou omplí l’Auditori de Peguera amb un dels millors espectacles de Mallorca So. Entre i entre, l’estrena de El Güelu, de Javier Matesanz.

Vos podem avançar que tornam a estar integrats al programa Platea, que enguany estrenarem amb Yllana i el seu nou espectacle Chefs; serà el proper 22 d’abril a Peguera.

CHEFS02

I obrim les portes, també, a tota la resta de l’any per continuar amb programes i projectes consolidats com ara el Teatre Escolar -farem la que serà la IX Mostra!-; els Vespres Culturals; Calvià és cine… i de nous, com el que dedicarem a la Literatura, amb la represa de la col·lecció municipal Valldargent i l’apartat de Memòria Històrica, el record de vides trencades.

Com hem dit moltes altres vegades, i ho repetim perquè és ben cert, res és possible sense la participació de tots els veïns que s’interessen per aquest món cultural que des del Departament intentam que sigui el més variat possible, per donar cabuda a totes les sensibilitats i ganes de passar-ho bé.

Les colles, essència de les Festes del rei En Jaume

A punt de començar les festes del rei En Jaume 2015 amb el cinema a la platja de Santa Ponça, aquest dissabte dia 5, fem un resum del que han estat els preparatius de les Festes per part de les colles que son uns dels elements, juntament amb la imaginaria (gegants, cavallets, banderoles, estendards) i música i balls originals, essencials de la festa gran de Calvià.

Des del mes de març, quan s’iniciaren les reunions per preparar les desfilades d’enguany, el Departament de Cultura s’ha reunit amb els caps de colla de cada bàndol per tal de completar el programa de Festes i coordinar les diferents activitats on les colles participen. Continua llegint

Estrena de l’obra de teatre “El Mag de la platja” a la Finca Galatzó

El dia 31 de juliol, tenint com a escenari la clastra de la Finca Galatzó se va estrenar a Calvià l’obra de teatre El mag de la platja.

L’obra forma part de les activitats engegades dintre del projecte “Calvià és cine” del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Calvià i, alhora, s’emmarca en el cicle de teatre Jardí Desolat que amb el títol Mallorca … i acció presenta tres peces teatrals originals inspirades en les pel·lícules clàssiques rodades a Mallorca: El mago, El Verdugo i La mujer de paja.

Els textos d’aquestes tres obres es troben recollits al llibre editat per Orbita a la presentació del qual Pedro Barbadillo, productor i director de cine documental i exdirector de Mallorca Film Commission escriu: “ …La realitat imita l’art i de vegades l’art dóna vida i nom a un lloc, precisament perquè allà es va rodar una pel·lícula, perquè allà va transcórrer una història, que s’ha instal·lat com si fos nostra en la memòria col·lectiva, en la pròpia memòria individual, amb més força que el lloc real que la va inspirar.” Continua llegint

Entre el gest i el pensament

Està ben clar que l’art a Mallorca durant els anys 60 i 70 continuava aïllat dels nous llenguatges artístics, atrapat en el paisatgisme i costumisme del segle XIX. Però a la força hi havia de sorgir una nova plàstica, que, tot i que no era nova en l’àmbit internacional, sí suposà un trencament i un avanç a Mallorca, una obertura artística a mesura que s’anava acostant la democràcia.

Els Premis Calvià, com vérem en les obres de l’exposició «Entre el gest i la paraula», i com veurem en la nova exposició «Entre el gest i el pensament», són un testimoni d’aquesta conjuntura. Es tracta d’obres que reflecteixen el passat i el futur i hi trobam encara moltes mostres de paisatges i natures mortes, juntament amb altres propostes més conceptuals.

«Entre el gest i el pensament» ens ofereix una mostra d’autors provinents dels Premis Calvià que van del 1971 al 1982, període en què encara hi conviuen obres d’autors tradicionals amb altres que hi irrompen amb força amb els nous corrents. Aquest tradicionalisme en els premis que presentam esdevé una mica forçat, perquè el premi de pintura, en els primers anys, tenia per temàtica el paisatge i temes de Calvià, la qual cosa es reflecteix en les obres presentades. Les obres que s’exposen ara completen l’exposició «Entre el gest i la paraula» i mostren els guardonats amb els tercers i segons premis i els accèssits, que passaren a formar part de la col·lecció municipal. Continua llegint