Un estiu gaudint de la Cultura a Calvià

Començàrem dijous, 2 de juliol, amb la gala dels 9 premis Atapib (Associació de Teatres i Auditoris Públics) i el concert de la Big Band “Melody”, que s’estrenava amb aquesta actuació, i acabàrem amb el darrer dissabte del mes d’agost amb una lluna plena, ben plena, i amb una magnífica interpretació d’Agnès Llobet escenificant els seus propis versos amb l’espectacle L’incendi de les papellones. Continua llegint

Els centres culturals de Calvià inicien les activitats el mes d’octubre

Són espais d’encontre i relació entre les persones del barri

Els centres culturals de Calvià inicien les activitats el mes d’octubre amb una àmplia oferta de cursos i tallers

A partir del 14 de setembre pots inscriure’t

Comença la nova temporada i els cursos i tallers omplen de bell nou els centres culturals amb una àmplia oferta perquè tots els públics posin en pràctica noves habilitats i coneixements.

Aquest cursos monogràfics de caràcter lúdic i no formal donen l’oportunitat a residents i als que no ho son d’aprendre i gaudir d’espais i programació variada per realitzar durant els seu temps lliure com poden ser diferents tipus de balls, cursos de jardineria o bricolatge, i també manualitats diverses, o cursos d’idiomes o de noves tecnologies. Els cursos s’inicien a partir el més d’octubre quan els alumnes han realitzat la matricula corresponent.

Els centres culturals són equipaments de proximitat que aspiren a ser referents dintre del barri, per això estan situats a prop dels veïns i depenen de les necessitats, característiques i peculiaritats de la comunitat ciutadana.. Són espais d’encontre i relació, instruments de formació i informació i llocs de creació i producció artística, a més d’àmbits on compartir la cultura. En ells es posen de manifest les senyes culturals del barri i l’èxit del seu funcionament depèn de la seva adaptació a les realitats i peculiaritats del seu entorn poblacional.

Les seves principals funcions són:  Continua llegint

IV passejada per la memòria de Puigpunyent a Calvià

El proper divendres 21 d’agost tindrà lloc la IV Caminada per la Memòria que partirà des de Galilea fins el cementeri de Calvià. L’historiador i membre de l’Associació de Memòria, Bartomeu Garí, posarà paraules a l’acte i la soprano Maià Planes amb la seva veu posarà el sentiment que es mereix aquest moment. Finalment es col·locarà una placa commemorativa a prop de la fossa comuna per recordar les víctimes que foren assassinades i enterrades en aquest indret durant la Guerra Civil espanyola i el primer període de la dictadura franquista.

Per endinsar-nos una mica més en aquest tema, reproduïm part de la introducció que Manel Suárez Salvà, vicepresident de Memòria de Mallorca, va realitzar a la investigació de la fossa que es va fer durant l’any 2009.

FOSSA COMUNA DE CALVIÀ

Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i el primer franquisme es desencadenà una forta repressió que va afectar profundament àmplies capes de la societat mallorquina que prengué diferents formes i abasts. A més dels afusellaments, empresonaments, camps de concentració i batallons de treball, també s’usaren altres tipus de coercions que marcades per la voluntat restrictiva del nou règim, s’orientaren cap a la discriminació i la imposició. Hi hagué etapes que repercutiren no sols en el terreny estrictament polític sinó també en el de la cultural, l’ensenyament, l’economia i la religió, fins i tot,a l’àmbit privat i a la vida quotidiana.

Dins el context d’altres municipis de les Illes, Calvià assoleix un especial, i trist, significat. Aquest Terme va suposar la concentració de tots els sistemes de repressió exercida pel règim feixista.

Per un costat, durant els primers mesos de la guerra civil (en què, cal fer-ho constar, no va haver-hi cap oposició dels calvianers i calvianeres al poder establert per la força), molts de veïns del poble varen ser assassinats i els seus cossos mai retornats als seus familiars.

Només en l’actualitat s’ha pogut conèixer que molts d’ells foren empresonats a Can Mir, des d’on sortiren per ser afusellats contra la paret de l’oratori de Santa Creu de Porreres o les del Cementiri de Palma. Altres moriren a alguna cuneta de l’illa i no se n’ha sabut res més.

També durant aquests primers mesos, les carreteres del Municipi es convertiren en testimoni mut de múltiples assassinats. El Cementiri de Calvià era el destí final dels cossos trobats, a primeres hores del matí, a diferents indrets del Municipi.

Amb la diligència que pertoca, el Jutge de Pau procedia a la inscripció del cos localitzat. En un primer moment sols consta la inscripció del cos d’un home desconegut (acompanyat d’una perfecta descripció física), però, en molts casos, consta una segona inscripció, feta mesos després, en què s’identifica la persona desconeguda. I així es torna inscriure en el Registre del Jutjat de Pau, la qual cosa ens permet identificar la majoria de les persones assassinades i conèixer la data i lloc exactes de la mort. Així, aquest Registre esdevindrà una peça clau en el contingut d’aquest informe, perquè ens permet saber, amb exactitud en alguns casos, on està enterrada cada persona.

A les informacions clares que s’obtenen del Registre del Jutjat de Pau, cal afegir-hi les fonts orals. Per elles, sabem que, a més de les “registrades”, es varen trobar cossos de persones assassinades a altres indrets del Municipi de les quals, però, no es té cap constància respecte de la seva identitat. Així, se’ns indica que es varen trobar despulles a les platges de Palmanova i del Caló den Pellisser a Santa Ponça, a les voreres de la carretera de Calvià a Palmanova i, finalment, almenys cinc cossos a les portes del cementiri de Calvià. És ben probable que enterressin aquestes persones dins el que més endavant hem anomenant “fossa de terra”.

D’acord amb el Registre, i els testimonis orals, es pot determinar que al Cementiri de Calvià hi ha dos espais emprats com a fosses comunes durant la Guerra civil.

Deixam aquí els noms de les víctimes que recordam i a les quals volem retre homenatge i que quedaran inscrits a la placa commemorativa al cementeri de Calvià.

  • Francesc Bosch Marí, Palma. 17 d’agost de 1936.
  • Home desconegut. 18 d’agost de 1936.
  • Antoni Cañellas Amengual, Palma. 18 d’agost de 1936.
  • Cristòfol Barceló Mora, Galilea. 23 d’agost de 1936.
  • Joan Ferrà Ferrà, Galilea. 23 d’agost de 1936.
  • Guillem Llabrés Jaume, Palma. 28 d’agost de 1936.
  • Joan Domingo Covas, Pollença. 1 d’octubre de 1936.
  • Josep Pont Cladera, Pollença. 1 d’octubre de 1936.
  • Bartomeu Cabanellas Botia, Pollença. 1 d’octubre de 1936.
  • Joana Vaño Morales, Palma. 2 d’octubre de 1936.
  • Dionisio Alcal Rabassa, Andratx. 14 d’octubre de 1936.
  • Pere Antoni Bosch Nadal, Palma. 15 d’octubre de 1936.
  • Pere Horrach Frau, Palma. 15 d’octubre de 1936.
  • Bartomeu Palmer Carrió, Palma. 15 d’octubre de 1936.

A més d’aquelles persones la identitat de les quals ens és desconeguda.

Estrena de l’obra de teatre “El Mag de la platja” a la Finca Galatzó

El dia 31 de juliol, tenint com a escenari la clastra de la Finca Galatzó se va estrenar a Calvià l’obra de teatre El mag de la platja.

L’obra forma part de les activitats engegades dintre del projecte “Calvià és cine” del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Calvià i, alhora, s’emmarca en el cicle de teatre Jardí Desolat que amb el títol Mallorca … i acció presenta tres peces teatrals originals inspirades en les pel·lícules clàssiques rodades a Mallorca: El mago, El Verdugo i La mujer de paja.

Els textos d’aquestes tres obres es troben recollits al llibre editat per Orbita a la presentació del qual Pedro Barbadillo, productor i director de cine documental i exdirector de Mallorca Film Commission escriu: “ …La realitat imita l’art i de vegades l’art dóna vida i nom a un lloc, precisament perquè allà es va rodar una pel·lícula, perquè allà va transcórrer una història, que s’ha instal·lat com si fos nostra en la memòria col·lectiva, en la pròpia memòria individual, amb més força que el lloc real que la va inspirar.” Continua llegint

Ja tenim reis per a les festes del Desembarcament a Santa Ponça

Ahir dijous dia 6, a les vuit de l’horabaixa, es va convocar les colles que formen part de les Festes del rei En Jaume per seleccionar rei moro i rei cristià per a les Festes de 2015.

El lloc de trobada va ser, com és habitual els darrers anys, al recinte firal del Molí de Santa Ponça. Enguany, a proposta de les colles, les proves varen canviar una mica. Els aspirants no tan sols havien de contar al públic les seves motivacions per ser reis de les festes, demostrar els seus coneixements històrics i realitzar la tradicional lluita amb espases mostrant la destresa davant el seu contrincant, sinó que també varen, juntament amb el seu equip, demostrar el seu lideratge com a reis arengant els seus súbdits a l’hora d’estirar corda o realitzant unes medievals carreres de sacs. Continua llegint

L’ASSOCIACIÓ DE TEATRES I AUDITORIS PÚBLICS (ATAPIB) ENTREGA ELS PREMIS A LES ARTS ESCÈNIQUES

Dia 2 de juliol l’Associació de Teatres i Auditoris Públics de les Illes Balears atorga els Premis de les Arts Escèniques 2015. Aquests premis es donen ininterrompudament des de l’any 2007 i són un reconeixement als professionals i les companyies que fan possible que a les Illes tenguem una bona mostra d’espectacles de les arts escèniques de molta qualitat.

Els guardonats a aquests premis en les seves diferents categories han recaigut en:

Josep Ramon Cerdà: Direcció per Hamlet Party 

Jaume Miró Millor text teatral per Dels llargs camins

Jaume Miró Millor espectacle per Noctàmbuls

Miquel Àngel Torrens Millor interpretació masculina per Dels Llargs camins i Hamlet Party

Aina Cortès Millor interpretació femenina per Llengua amb tàperes (Teatre de barra) i Ca nostra

Disset Teatre: Premi Especial. 

Hamlet Party té una nota sentimental per a Calvià perquè amb ella vàrem inaugurar les activitats de teatre i música al projecte Galatzó Cultural, amb gran èxit de públic i va ser la primera col·laboració amb el projecte Jardí desolat i amb el director i dramaturg Pep Ramon Cerdà, guardonat amb el premi a la millor direcció.

Aquesta col·laboració continua enguany amb la coproducció que fem el departament de Cultura amb el cicle de teatre “Jardí desolat / Mallorca i…acció” que veurà el seu fruit amb El mag de la platja, la dramatúrgia de la qual és de Josep Ramon Cerdà i J.A. Mendiola i la direcció del mateix Cerdà. Aquesta obra vol reivindicar com a part del patrimoni cultural de Calvià el rodatge d’una pel·lícula mítica per diversos motius. El mago (basada en la novel·la homònima de John Fowles) va ser rodada, entre d’altres localitzacions, a la platja que ara duu aquest nom. Això significa que aquest esdeveniment va canviar la toponímia d’una de les platges més emblemàtiques de la zona de Portals Vells. Aquesta obra s’estrenarà a Galatzó dia 31 de juliol enllaçada amb el projecte Calvià és cine.

I què es pot dir de Miquel Àngel Torrens, actor que ha trepitjat les nostres sales i el mateix Galatzó en variades ocasions i de qui no tenim més que bones paraules tant com a persona com a professional. Rep un merescut premi a la millor interpretació per dues obres, Hamlet party i Dels llargs camins, ambdues ens van tocar la fibra. Continua llegint

CALVIÀ ÉS CINE

Fa més d’un segle que es veieren per primera vegada imatges en moviment i ens podem imaginar la impressió que degué fer allò: els obrers sortint d’una fàbrica, filmats pels germans Lumière el 1895, movent-se per primera vegada en una pantalla. Una projecció de quaranta-sis segons que fou l’inici del que més endavant esdevindria el setè art.

De llavors ençà s’han filmat milions de pel·lícules, milers de cines han obert les portes al públic, actors i actrius ens han fet viure històries reals i irreals; hem conegut paisatges inèdits; hem plorat i hem rigut; ens hem emocionat; ens han contat guerres, històries d’amor, viatges… Hi ha hagut de tot i molt en aquest món d’imatges i de moviment.

Continua llegint