Nou número de la revista Entorn amb el cinema a Calvià com a protagonista

S’acaba de publicar el número 5 de la Revista Entorn de Calvià, que en aquesta ocasió va dedicat a analitzar les relacions del cinema amb Calvià. El lector hi trobarà les seccions habituals enfocades a oferir el relat del que ha significat el cinema per al municipi i també de tot el que Calvià ha aportat a la cinematografia com a escenari de diverses pel·lícules i com a lloc d’estada d’artistes de renom. A continuació en teniu els continguts detallats.

Dossiers

  • Una illa de pel·lícula. El cinema filmat a Mallorca: una aproximació històrica

Magda Rubí Sastre

  • «Calvià és cine», un projecte del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Calvià

Catalina Caldentey i Maria Antònia Ferragut

  • Les sales de cinema a Calvià (de 1927 a la crisis dels anys 80)

Agustí Aguiló

Parlam

  • Entrevista a Josep Antoni Pérez de Mendiola, crític de cinema

  • Entrevista a Juan Montes de Oca, director de la Unitat d’Animació i Tecnologies Audiovisuals de la UIB

Perspectives

  • El glamur de Hollywood arribà a Mallorca. Cases d’actors famosos i cases de cine

Ignasi Pomar

  • Els Premis Calvià de cinematografia (1975-1978)

Agustí Aguiló

  • Moltes filmacions promocionals i pocs documentals a Calvià

J. M. Roque

  • Estrena de l’obra de teatre El mag de la platja a la finca Galatzó

M. A. Ferragut

Entorn Jove

  • El cinema com a il·lusió i projecció de futur

Redacció Entorn

  • La Naranja Biónica, de la afición por el vídeo a la profesionalidad

Redacció Entorn

  • El projecte llançadora, una alternativa a la crisi econòmica

Redacció Entorn

  • European Voluntary Service, una oportunitat única

Redacció Entorn

La Finestra

  • Record per les víctimes del franquisme a la IV Caminada per la Memòria, de Puigpunyent a Calvià

J.M.R.

  • Memòria de Calvià, un projecte per recuperar la història i el patrimoni immaterial del municipi

Maria Antònia Ferragut

  • Llars verdes de Calvià, un programa sobre hàbits de consum d’aigua i energia i el seu impacte social, ambiental i econòmic

Lorena Palicio Álvarez

  • Dues exposicions mostren el patrimoni artístic que ens llegaren els Premis Calvià (1971-1982)

Maria Antònia Ferragut

  • Els centres culturals de Calvià inicien les activitats el mes d’octubre amb una àmplia oferta de cursos i tallers

MAF

Un estiu gaudint de la Cultura a Calvià

Començàrem dijous, 2 de juliol, amb la gala dels 9 premis Atapib (Associació de Teatres i Auditoris Públics) i el concert de la Big Band “Melody”, que s’estrenava amb aquesta actuació, i acabàrem amb el darrer dissabte del mes d’agost amb una lluna plena, ben plena, i amb una magnífica interpretació d’Agnès Llobet escenificant els seus propis versos amb l’espectacle L’incendi de les papellones. Continua llegint

Les colles, essència de les Festes del rei En Jaume

A punt de començar les festes del rei En Jaume 2015 amb el cinema a la platja de Santa Ponça, aquest dissabte dia 5, fem un resum del que han estat els preparatius de les Festes per part de les colles que son uns dels elements, juntament amb la imaginaria (gegants, cavallets, banderoles, estendards) i música i balls originals, essencials de la festa gran de Calvià.

Des del mes de març, quan s’iniciaren les reunions per preparar les desfilades d’enguany, el Departament de Cultura s’ha reunit amb els caps de colla de cada bàndol per tal de completar el programa de Festes i coordinar les diferents activitats on les colles participen. Continua llegint

Els centres culturals de Calvià inicien les activitats el mes d’octubre

Són espais d’encontre i relació entre les persones del barri

Els centres culturals de Calvià inicien les activitats el mes d’octubre amb una àmplia oferta de cursos i tallers

A partir del 14 de setembre pots inscriure’t

Comença la nova temporada i els cursos i tallers omplen de bell nou els centres culturals amb una àmplia oferta perquè tots els públics posin en pràctica noves habilitats i coneixements.

Aquest cursos monogràfics de caràcter lúdic i no formal donen l’oportunitat a residents i als que no ho son d’aprendre i gaudir d’espais i programació variada per realitzar durant els seu temps lliure com poden ser diferents tipus de balls, cursos de jardineria o bricolatge, i també manualitats diverses, o cursos d’idiomes o de noves tecnologies. Els cursos s’inicien a partir el més d’octubre quan els alumnes han realitzat la matricula corresponent.

Els centres culturals són equipaments de proximitat que aspiren a ser referents dintre del barri, per això estan situats a prop dels veïns i depenen de les necessitats, característiques i peculiaritats de la comunitat ciutadana.. Són espais d’encontre i relació, instruments de formació i informació i llocs de creació i producció artística, a més d’àmbits on compartir la cultura. En ells es posen de manifest les senyes culturals del barri i l’èxit del seu funcionament depèn de la seva adaptació a les realitats i peculiaritats del seu entorn poblacional.

Les seves principals funcions són:  Continua llegint

IV passejada per la memòria de Puigpunyent a Calvià

El proper divendres 21 d’agost tindrà lloc la IV Caminada per la Memòria que partirà des de Galilea fins el cementeri de Calvià. L’historiador i membre de l’Associació de Memòria, Bartomeu Garí, posarà paraules a l’acte i la soprano Maià Planes amb la seva veu posarà el sentiment que es mereix aquest moment. Finalment es col·locarà una placa commemorativa a prop de la fossa comuna per recordar les víctimes que foren assassinades i enterrades en aquest indret durant la Guerra Civil espanyola i el primer període de la dictadura franquista.

Per endinsar-nos una mica més en aquest tema, reproduïm part de la introducció que Manel Suárez Salvà, vicepresident de Memòria de Mallorca, va realitzar a la investigació de la fossa que es va fer durant l’any 2009.

FOSSA COMUNA DE CALVIÀ

Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i el primer franquisme es desencadenà una forta repressió que va afectar profundament àmplies capes de la societat mallorquina que prengué diferents formes i abasts. A més dels afusellaments, empresonaments, camps de concentració i batallons de treball, també s’usaren altres tipus de coercions que marcades per la voluntat restrictiva del nou règim, s’orientaren cap a la discriminació i la imposició. Hi hagué etapes que repercutiren no sols en el terreny estrictament polític sinó també en el de la cultural, l’ensenyament, l’economia i la religió, fins i tot,a l’àmbit privat i a la vida quotidiana.

Dins el context d’altres municipis de les Illes, Calvià assoleix un especial, i trist, significat. Aquest Terme va suposar la concentració de tots els sistemes de repressió exercida pel règim feixista.

Per un costat, durant els primers mesos de la guerra civil (en què, cal fer-ho constar, no va haver-hi cap oposició dels calvianers i calvianeres al poder establert per la força), molts de veïns del poble varen ser assassinats i els seus cossos mai retornats als seus familiars.

Només en l’actualitat s’ha pogut conèixer que molts d’ells foren empresonats a Can Mir, des d’on sortiren per ser afusellats contra la paret de l’oratori de Santa Creu de Porreres o les del Cementiri de Palma. Altres moriren a alguna cuneta de l’illa i no se n’ha sabut res més.

També durant aquests primers mesos, les carreteres del Municipi es convertiren en testimoni mut de múltiples assassinats. El Cementiri de Calvià era el destí final dels cossos trobats, a primeres hores del matí, a diferents indrets del Municipi.

Amb la diligència que pertoca, el Jutge de Pau procedia a la inscripció del cos localitzat. En un primer moment sols consta la inscripció del cos d’un home desconegut (acompanyat d’una perfecta descripció física), però, en molts casos, consta una segona inscripció, feta mesos després, en què s’identifica la persona desconeguda. I així es torna inscriure en el Registre del Jutjat de Pau, la qual cosa ens permet identificar la majoria de les persones assassinades i conèixer la data i lloc exactes de la mort. Així, aquest Registre esdevindrà una peça clau en el contingut d’aquest informe, perquè ens permet saber, amb exactitud en alguns casos, on està enterrada cada persona.

A les informacions clares que s’obtenen del Registre del Jutjat de Pau, cal afegir-hi les fonts orals. Per elles, sabem que, a més de les “registrades”, es varen trobar cossos de persones assassinades a altres indrets del Municipi de les quals, però, no es té cap constància respecte de la seva identitat. Així, se’ns indica que es varen trobar despulles a les platges de Palmanova i del Caló den Pellisser a Santa Ponça, a les voreres de la carretera de Calvià a Palmanova i, finalment, almenys cinc cossos a les portes del cementiri de Calvià. És ben probable que enterressin aquestes persones dins el que més endavant hem anomenant “fossa de terra”.

D’acord amb el Registre, i els testimonis orals, es pot determinar que al Cementiri de Calvià hi ha dos espais emprats com a fosses comunes durant la Guerra civil.

Deixam aquí els noms de les víctimes que recordam i a les quals volem retre homenatge i que quedaran inscrits a la placa commemorativa al cementeri de Calvià.

  • Francesc Bosch Marí, Palma. 17 d’agost de 1936.
  • Home desconegut. 18 d’agost de 1936.
  • Antoni Cañellas Amengual, Palma. 18 d’agost de 1936.
  • Cristòfol Barceló Mora, Galilea. 23 d’agost de 1936.
  • Joan Ferrà Ferrà, Galilea. 23 d’agost de 1936.
  • Guillem Llabrés Jaume, Palma. 28 d’agost de 1936.
  • Joan Domingo Covas, Pollença. 1 d’octubre de 1936.
  • Josep Pont Cladera, Pollença. 1 d’octubre de 1936.
  • Bartomeu Cabanellas Botia, Pollença. 1 d’octubre de 1936.
  • Joana Vaño Morales, Palma. 2 d’octubre de 1936.
  • Dionisio Alcal Rabassa, Andratx. 14 d’octubre de 1936.
  • Pere Antoni Bosch Nadal, Palma. 15 d’octubre de 1936.
  • Pere Horrach Frau, Palma. 15 d’octubre de 1936.
  • Bartomeu Palmer Carrió, Palma. 15 d’octubre de 1936.

A més d’aquelles persones la identitat de les quals ens és desconeguda.

Ja són aquí les Festes del rei En Jaume 2015 que commemoren el 786è aniversari del Desembarcament

Diuen que tot començà amb un sopar, com tantes altres coses importants, quan el mercader Pere Martell va parlar al rei En Jaume de les illes de llevant, que així és com els musulmans anomenaven les actuals illes Balears, de la seva fertilitat i riquesa, de la seva situació estratègica i comercial, dels seus ports i dels seus castells, però el que més va interessar al jove rei va ser l’afirmació que “cap altre rei cristià tenia un regne sobre la mar”.

Sigui com sigui, a Santa Ponça els calvianers cada any recordam aquesta fita amb una gran festa plena d’activitats lúdiques i culturals que també compta amb una imaginaria pròpia i original de la festa: banderoles, estendards, cavallers, gegants, caparrots, el grifó del rei En Jaume, indumentària pròpia de les colles i els reis. La Música també és protagonista de la Festa amb peces originals que s’han anant creant per acompanyar les desfilades, els balls i la imaginaria.

Tots els mesos de setembre els qui participen a les festes canvien la indumentària diària per la del bàndol al qual representen. Ho fan amb il·lusió i amb orgull, perquè aquestes són les seves Festes, les Festes de tots els calvianers, però també les festes de tot Mallorca, ja que commemoram un fet cabdal per a tota la cultura de les Illes, un fet que va suposar un canvi social, polític, religiós, cultural i econòmic que encara és ben present. Un fet que va començar a Calvià, molt a prop de la creu de Santa Ponça, que s’ha convertit, d’ençà que l’any 1929 s’aixecà com a monument commemoratiu del setè centenari de la conquesta de Mallorca, en la protagonista d’aquesta fita anual. Continua llegint

Estrena de l’obra de teatre “El Mag de la platja” a la Finca Galatzó

El dia 31 de juliol, tenint com a escenari la clastra de la Finca Galatzó se va estrenar a Calvià l’obra de teatre El mag de la platja.

L’obra forma part de les activitats engegades dintre del projecte “Calvià és cine” del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Calvià i, alhora, s’emmarca en el cicle de teatre Jardí Desolat que amb el títol Mallorca … i acció presenta tres peces teatrals originals inspirades en les pel·lícules clàssiques rodades a Mallorca: El mago, El Verdugo i La mujer de paja.

Els textos d’aquestes tres obres es troben recollits al llibre editat per Orbita a la presentació del qual Pedro Barbadillo, productor i director de cine documental i exdirector de Mallorca Film Commission escriu: “ …La realitat imita l’art i de vegades l’art dóna vida i nom a un lloc, precisament perquè allà es va rodar una pel·lícula, perquè allà va transcórrer una història, que s’ha instal·lat com si fos nostra en la memòria col·lectiva, en la pròpia memòria individual, amb més força que el lloc real que la va inspirar.” Continua llegint