Un estiu gaudint de la Cultura a Calvià

Començàrem dijous, 2 de juliol, amb la gala dels 9 premis Atapib (Associació de Teatres i Auditoris Públics) i el concert de la Big Band “Melody”, que s’estrenava amb aquesta actuació, i acabàrem amb el darrer dissabte del mes d’agost amb una lluna plena, ben plena, i amb una magnífica interpretació d’Agnès Llobet escenificant els seus propis versos amb l’espectacle L’incendi de les papellones. Continua llegint

Anuncis

IV passejada per la memòria de Puigpunyent a Calvià

El proper divendres 21 d’agost tindrà lloc la IV Caminada per la Memòria que partirà des de Galilea fins el cementeri de Calvià. L’historiador i membre de l’Associació de Memòria, Bartomeu Garí, posarà paraules a l’acte i la soprano Maià Planes amb la seva veu posarà el sentiment que es mereix aquest moment. Finalment es col·locarà una placa commemorativa a prop de la fossa comuna per recordar les víctimes que foren assassinades i enterrades en aquest indret durant la Guerra Civil espanyola i el primer període de la dictadura franquista.

Per endinsar-nos una mica més en aquest tema, reproduïm part de la introducció que Manel Suárez Salvà, vicepresident de Memòria de Mallorca, va realitzar a la investigació de la fossa que es va fer durant l’any 2009.

FOSSA COMUNA DE CALVIÀ

Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i el primer franquisme es desencadenà una forta repressió que va afectar profundament àmplies capes de la societat mallorquina que prengué diferents formes i abasts. A més dels afusellaments, empresonaments, camps de concentració i batallons de treball, també s’usaren altres tipus de coercions que marcades per la voluntat restrictiva del nou règim, s’orientaren cap a la discriminació i la imposició. Hi hagué etapes que repercutiren no sols en el terreny estrictament polític sinó també en el de la cultural, l’ensenyament, l’economia i la religió, fins i tot,a l’àmbit privat i a la vida quotidiana.

Dins el context d’altres municipis de les Illes, Calvià assoleix un especial, i trist, significat. Aquest Terme va suposar la concentració de tots els sistemes de repressió exercida pel règim feixista.

Per un costat, durant els primers mesos de la guerra civil (en què, cal fer-ho constar, no va haver-hi cap oposició dels calvianers i calvianeres al poder establert per la força), molts de veïns del poble varen ser assassinats i els seus cossos mai retornats als seus familiars.

Només en l’actualitat s’ha pogut conèixer que molts d’ells foren empresonats a Can Mir, des d’on sortiren per ser afusellats contra la paret de l’oratori de Santa Creu de Porreres o les del Cementiri de Palma. Altres moriren a alguna cuneta de l’illa i no se n’ha sabut res més.

També durant aquests primers mesos, les carreteres del Municipi es convertiren en testimoni mut de múltiples assassinats. El Cementiri de Calvià era el destí final dels cossos trobats, a primeres hores del matí, a diferents indrets del Municipi.

Amb la diligència que pertoca, el Jutge de Pau procedia a la inscripció del cos localitzat. En un primer moment sols consta la inscripció del cos d’un home desconegut (acompanyat d’una perfecta descripció física), però, en molts casos, consta una segona inscripció, feta mesos després, en què s’identifica la persona desconeguda. I així es torna inscriure en el Registre del Jutjat de Pau, la qual cosa ens permet identificar la majoria de les persones assassinades i conèixer la data i lloc exactes de la mort. Així, aquest Registre esdevindrà una peça clau en el contingut d’aquest informe, perquè ens permet saber, amb exactitud en alguns casos, on està enterrada cada persona.

A les informacions clares que s’obtenen del Registre del Jutjat de Pau, cal afegir-hi les fonts orals. Per elles, sabem que, a més de les “registrades”, es varen trobar cossos de persones assassinades a altres indrets del Municipi de les quals, però, no es té cap constància respecte de la seva identitat. Així, se’ns indica que es varen trobar despulles a les platges de Palmanova i del Caló den Pellisser a Santa Ponça, a les voreres de la carretera de Calvià a Palmanova i, finalment, almenys cinc cossos a les portes del cementiri de Calvià. És ben probable que enterressin aquestes persones dins el que més endavant hem anomenant “fossa de terra”.

D’acord amb el Registre, i els testimonis orals, es pot determinar que al Cementiri de Calvià hi ha dos espais emprats com a fosses comunes durant la Guerra civil.

Deixam aquí els noms de les víctimes que recordam i a les quals volem retre homenatge i que quedaran inscrits a la placa commemorativa al cementeri de Calvià.

  • Francesc Bosch Marí, Palma. 17 d’agost de 1936.
  • Home desconegut. 18 d’agost de 1936.
  • Antoni Cañellas Amengual, Palma. 18 d’agost de 1936.
  • Cristòfol Barceló Mora, Galilea. 23 d’agost de 1936.
  • Joan Ferrà Ferrà, Galilea. 23 d’agost de 1936.
  • Guillem Llabrés Jaume, Palma. 28 d’agost de 1936.
  • Joan Domingo Covas, Pollença. 1 d’octubre de 1936.
  • Josep Pont Cladera, Pollença. 1 d’octubre de 1936.
  • Bartomeu Cabanellas Botia, Pollença. 1 d’octubre de 1936.
  • Joana Vaño Morales, Palma. 2 d’octubre de 1936.
  • Dionisio Alcal Rabassa, Andratx. 14 d’octubre de 1936.
  • Pere Antoni Bosch Nadal, Palma. 15 d’octubre de 1936.
  • Pere Horrach Frau, Palma. 15 d’octubre de 1936.
  • Bartomeu Palmer Carrió, Palma. 15 d’octubre de 1936.

A més d’aquelles persones la identitat de les quals ens és desconeguda.

L’ASSOCIACIÓ DE TEATRES I AUDITORIS PÚBLICS (ATAPIB) ENTREGA ELS PREMIS A LES ARTS ESCÈNIQUES

Dia 2 de juliol l’Associació de Teatres i Auditoris Públics de les Illes Balears atorga els Premis de les Arts Escèniques 2015. Aquests premis es donen ininterrompudament des de l’any 2007 i són un reconeixement als professionals i les companyies que fan possible que a les Illes tenguem una bona mostra d’espectacles de les arts escèniques de molta qualitat.

Els guardonats a aquests premis en les seves diferents categories han recaigut en:

Josep Ramon Cerdà: Direcció per Hamlet Party 

Jaume Miró Millor text teatral per Dels llargs camins

Jaume Miró Millor espectacle per Noctàmbuls

Miquel Àngel Torrens Millor interpretació masculina per Dels Llargs camins i Hamlet Party

Aina Cortès Millor interpretació femenina per Llengua amb tàperes (Teatre de barra) i Ca nostra

Disset Teatre: Premi Especial. 

Hamlet Party té una nota sentimental per a Calvià perquè amb ella vàrem inaugurar les activitats de teatre i música al projecte Galatzó Cultural, amb gran èxit de públic i va ser la primera col·laboració amb el projecte Jardí desolat i amb el director i dramaturg Pep Ramon Cerdà, guardonat amb el premi a la millor direcció.

Aquesta col·laboració continua enguany amb la coproducció que fem el departament de Cultura amb el cicle de teatre “Jardí desolat / Mallorca i…acció” que veurà el seu fruit amb El mag de la platja, la dramatúrgia de la qual és de Josep Ramon Cerdà i J.A. Mendiola i la direcció del mateix Cerdà. Aquesta obra vol reivindicar com a part del patrimoni cultural de Calvià el rodatge d’una pel·lícula mítica per diversos motius. El mago (basada en la novel·la homònima de John Fowles) va ser rodada, entre d’altres localitzacions, a la platja que ara duu aquest nom. Això significa que aquest esdeveniment va canviar la toponímia d’una de les platges més emblemàtiques de la zona de Portals Vells. Aquesta obra s’estrenarà a Galatzó dia 31 de juliol enllaçada amb el projecte Calvià és cine.

I què es pot dir de Miquel Àngel Torrens, actor que ha trepitjat les nostres sales i el mateix Galatzó en variades ocasions i de qui no tenim més que bones paraules tant com a persona com a professional. Rep un merescut premi a la millor interpretació per dues obres, Hamlet party i Dels llargs camins, ambdues ens van tocar la fibra. Continua llegint

CALVIÀ ÉS CINE

Fa més d’un segle que es veieren per primera vegada imatges en moviment i ens podem imaginar la impressió que degué fer allò: els obrers sortint d’una fàbrica, filmats pels germans Lumière el 1895, movent-se per primera vegada en una pantalla. Una projecció de quaranta-sis segons que fou l’inici del que més endavant esdevindria el setè art.

De llavors ençà s’han filmat milions de pel·lícules, milers de cines han obert les portes al públic, actors i actrius ens han fet viure històries reals i irreals; hem conegut paisatges inèdits; hem plorat i hem rigut; ens hem emocionat; ens han contat guerres, històries d’amor, viatges… Hi ha hagut de tot i molt en aquest món d’imatges i de moviment.

Continua llegint

MEMÒRIA DE CALVIÀ

Divendres 26 de juny encetam nou projecte, MEMÒRIA DE CALVIÀ, destinat a la recuperació i conservació de diferents aspectes del món calvianer de cara a crear un arxiu que sigui referència, en el futur, de la història del nostre municipi. No és una iniciativa nova però per a Calvià la consideram cabdal, ateses les característiques del municipi.

I atesa també la feina que les administracions públiques poden fer en aquest aspecte. A partir de 2001 la UNESCO i les administracions públiques han anat fomentant la salvaguarda del patrimoni immaterial per tal de conservar aquest patrimoni i tractar-lo com a mantenidor de la diversitat cultural enfront de la globalització creixent. Parlam de “patrimoni” no només referint-nos a objectes o monuments, sinó també a les tradicions, les expressions, els usos socials… tot allò que implica coneixements i tècniques transmeses a les generacions següents.

MEMÒRIA DE CALVIÀ es materialitza en una exposició i una publicació prenent sempre com a punt de partida les entrevistes a les persones que visqueren els fets objecte de l’estudi. La vida quotidiana, allò que feim i repetim des de sempre ens dóna les eines per interpretar el nostre present i encarar el futur. Continua llegint

“Entre el gest i la paraula”. 10 pintures, 1+10 poemes

Entre el gest i la paraula” és una exposició pensada per donar a conèixer part del patrimoni artístic de l’Ajuntament de Calvià. Començam amb els primers Premis Calvià, els que es convocaren de 1971 a 1982. Però volíem aprofitar la Festa de Sant Jordi per inaugurar-la i vàrem pensar que acompanyar les obres que presentam amb poemes d’autors de les Illes seria un bon complement. Així “Entre el gest i la paraula”. 10 obres, 1 + 10 poemes es va començar a gestar. Les obres estaven triades, les 10 obres que varen rebre els primers premis d’aquests guardons. Hores de lectures dels nostres poetes de capçalera varen fer la resta. Continua llegint

Gastronomia de Calvià: Cuina, productes de la terra i tradició

Ja ha sortit el número 4 de la revista Entorn, dedicat a gastronomia, cuina i, productes de la terra i tradicions, amb nombroses fotografies i col·laboracions.

En l’apartat dels dossiers, l’escriptor Miquel Ferrà escriu sobre «La cuina a Calvià i a la contrada del Pariatge». Parla especialment del productes de la terra a Calvià i l’enginy dels seus habitants per convertint-los en gustosos menjars. El periodista Andreu Manresa, a continuació, fa un recorregut per «la diversitat i singularitat de la gastronomia illenca» amb pinzellades de sabors i sensacions. L’historiador Agustí Aguiló es refereix a «La cuina en les rondalles, el cançoner i el lèxic popular», una altra manera de fer-nos veure com és d’important la cuina per a la identitat d’un poble. Per acabar, la periodista Joana Maria Roque escriu sobre «Les dones i la cuina», una feina quotidiana, anònima i imaginativa, no reconeguda fins fa molt poc temps.

Les aportacions al coneixement del que ha representat i representa el món de la cuina en l’àmbit de Calvià no acaben aquí. En un format més curt, l’arquitecte Ignasi Pomar fa una detallada anàlisi de «La cuina a les possessions, una peça de cabdal importància en la vida quotidiana», amb detallades referències a l’estructura arquitectònica d’aquests espais i els seus elements. També és l’autor d’una altra poètica peça sobre «Can Garrit, el degà dels bars de Calvià vila». Així mateix, en aquest número no hi podien mancar les referències a la tasca que fa l’Ajuntament per divulgar, ensenyar i promocionar la cuina que es fa al municipi. Aquest és el sentit de l’article signat per Catalina Caldentey, tècnica de Cultura sobre el que és la cuina a Calvià.

La revista també conté entrevistes amb dos cuiners: Cachot Amores d’AMADIP, una entitat dedicada a la promoció de les persones discapacitades, de la qual també es parla en altres pàgines d’aquesta mateixa publicació, i Fernando Pérez Arellano, creatiu cuiner de Son Claret amb una estrella Michelin.

Els joves, a través de l’IES de Calvià, també ens ofereixen la seva perspectiva sobre la cuina com a futurs professionals i com a consumidors. Tenen en les seves mans el manteniment de sabors i tradicions i cada vegada en són més conscients.

A la secció de Finestra hi ha informacions sobre una trobada que se va fer a la finca de Galatzó de persones que hi havien fet feina i que explicaren amb emoció les seves experiències. Betart Calvià la innovadora iniciativa municipal de dur l’art al carrer i facilitar que diversos artistes locals i internacionals deixin les seves obres en diverses parets o altres indrets seleccionats del municipi, una vegada més és present en les pàgines d’aquesta revista, que continua oberta a futures col·laboracions i suggeriments.

Pots consultar el n 4 de Entorn Calvià aquí

Si estas interessat també pots consultar les anteriors edicions:

Entorn de Calvià n. 1. Medi Ambient: Natura, fauna, canvi climàtic, litoral.

Entorn de Calvià n. 2. Art: Pintura, escultura, art urbà, BetArt Calvià. 

Entorn de Calvià n. 3. Arquitectura del Territori: Urbanisme, planejament, ordenació.