Cultura en moviment

D’aquí allà i d’allà aquí, anam fent camí.

A la Cultura li costa estar aturada, és curiosa per naturalesa i li agrada d’allò més la creació, les novetats, les activitats que motiven cap a nous horitzons. D’aquí ve, per no perdre el costum, que en el departament municipal que s’encarrega de la seva gestió -com a mínim ho intenta- encara no s’havien acabat els Vespres Culturals i ja ens trobam ben enmig de les Festes del rei En Jaume.

Aquests, els Vespres, com els estius, passaren en un sospir. Des del 2 de juliol fins a finals d’agost Can Verger i la finca Galatzó varen acollir teatre i música, i vàrem reservar Peguera per a la dansa i l’òpera.

Recreàrem personatges històrics com ara Jaume I i el comte Mal, que revisqueren de la mà de Carlos Garrido cadascú al seu lloc, un a l’ermita de la pedra sagrada i l’altre a Galatzó; per aquí on vàrem “fondre la neu”, on sentírem cançons de sempre, on badàrem cap al cel contemplant les estrelles. A Can Verger començàrem amb el somriure de les Chachas i continuàrem amb el cafè que no volia tancar, passant per un llibre sobre rutes a la Serra de Tramuntana que ens va fer venir ganes que acabàs la calor, agafar les motxilles i partir cap amunt.

El Microteatre i les seves històries serviren d’enllaç a les Festes i tot just començat el setembre, el mateix dia 1 ja estam immersos en un programa ple d’activitats on, creim, tothom hi trobarà lloc perquè la varietat és enguany un dels trets més característics de les Festes grans del municipi de Calvià.

Ara esperam una altra fita, la d’obertura dels centres culturals amb una oferta renovada i uns preus que no pugen, a l’espera que ens faceu les vostres aportacions per engrandir el llistat de cursos i tallers que trimestralment oferim des del Departament de Cultura, amb la col·laboració de Fundació Calvià 2004. Qualsevol cosa que vos faci ganes aprendre o practicar, plantejau-nos-la. Farem tot el possible perquè es pugui dur endavant.

I sobretot, gràcies a tots els que ho heu fet possible. No hi ha festa ni activitat lúdica si no hi ha públic.

Nou número de la revista Entorn amb el cinema a Calvià com a protagonista

S’acaba de publicar el número 5 de la Revista Entorn de Calvià, que en aquesta ocasió va dedicat a analitzar les relacions del cinema amb Calvià. El lector hi trobarà les seccions habituals enfocades a oferir el relat del que ha significat el cinema per al municipi i també de tot el que Calvià ha aportat a la cinematografia com a escenari de diverses pel·lícules i com a lloc d’estada d’artistes de renom. A continuació en teniu els continguts detallats.

Dossiers

  • Una illa de pel·lícula. El cinema filmat a Mallorca: una aproximació històrica

Magda Rubí Sastre

  • «Calvià és cine», un projecte del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Calvià

Catalina Caldentey i Maria Antònia Ferragut

  • Les sales de cinema a Calvià (de 1927 a la crisis dels anys 80)

Agustí Aguiló

Parlam

  • Entrevista a Josep Antoni Pérez de Mendiola, crític de cinema

  • Entrevista a Juan Montes de Oca, director de la Unitat d’Animació i Tecnologies Audiovisuals de la UIB

Perspectives

  • El glamur de Hollywood arribà a Mallorca. Cases d’actors famosos i cases de cine

Ignasi Pomar

  • Els Premis Calvià de cinematografia (1975-1978)

Agustí Aguiló

  • Moltes filmacions promocionals i pocs documentals a Calvià

J. M. Roque

  • Estrena de l’obra de teatre El mag de la platja a la finca Galatzó

M. A. Ferragut

Entorn Jove

  • El cinema com a il·lusió i projecció de futur

Redacció Entorn

  • La Naranja Biónica, de la afición por el vídeo a la profesionalidad

Redacció Entorn

  • El projecte llançadora, una alternativa a la crisi econòmica

Redacció Entorn

  • European Voluntary Service, una oportunitat única

Redacció Entorn

La Finestra

  • Record per les víctimes del franquisme a la IV Caminada per la Memòria, de Puigpunyent a Calvià

J.M.R.

  • Memòria de Calvià, un projecte per recuperar la història i el patrimoni immaterial del municipi

Maria Antònia Ferragut

  • Llars verdes de Calvià, un programa sobre hàbits de consum d’aigua i energia i el seu impacte social, ambiental i econòmic

Lorena Palicio Álvarez

  • Dues exposicions mostren el patrimoni artístic que ens llegaren els Premis Calvià (1971-1982)

Maria Antònia Ferragut

  • Els centres culturals de Calvià inicien les activitats el mes d’octubre amb una àmplia oferta de cursos i tallers

MAF

Els centres culturals de Calvià inicien les activitats el mes d’octubre

Són espais d’encontre i relació entre les persones del barri

Els centres culturals de Calvià inicien les activitats el mes d’octubre amb una àmplia oferta de cursos i tallers

A partir del 14 de setembre pots inscriure’t

Comença la nova temporada i els cursos i tallers omplen de bell nou els centres culturals amb una àmplia oferta perquè tots els públics posin en pràctica noves habilitats i coneixements.

Aquest cursos monogràfics de caràcter lúdic i no formal donen l’oportunitat a residents i als que no ho son d’aprendre i gaudir d’espais i programació variada per realitzar durant els seu temps lliure com poden ser diferents tipus de balls, cursos de jardineria o bricolatge, i també manualitats diverses, o cursos d’idiomes o de noves tecnologies. Els cursos s’inicien a partir el més d’octubre quan els alumnes han realitzat la matricula corresponent.

Els centres culturals són equipaments de proximitat que aspiren a ser referents dintre del barri, per això estan situats a prop dels veïns i depenen de les necessitats, característiques i peculiaritats de la comunitat ciutadana.. Són espais d’encontre i relació, instruments de formació i informació i llocs de creació i producció artística, a més d’àmbits on compartir la cultura. En ells es posen de manifest les senyes culturals del barri i l’èxit del seu funcionament depèn de la seva adaptació a les realitats i peculiaritats del seu entorn poblacional.

Les seves principals funcions són:  Continua llegint

IV passejada per la memòria de Puigpunyent a Calvià

El proper divendres 21 d’agost tindrà lloc la IV Caminada per la Memòria que partirà des de Galilea fins el cementeri de Calvià. L’historiador i membre de l’Associació de Memòria, Bartomeu Garí, posarà paraules a l’acte i la soprano Maià Planes amb la seva veu posarà el sentiment que es mereix aquest moment. Finalment es col·locarà una placa commemorativa a prop de la fossa comuna per recordar les víctimes que foren assassinades i enterrades en aquest indret durant la Guerra Civil espanyola i el primer període de la dictadura franquista.

Per endinsar-nos una mica més en aquest tema, reproduïm part de la introducció que Manel Suárez Salvà, vicepresident de Memòria de Mallorca, va realitzar a la investigació de la fossa que es va fer durant l’any 2009.

FOSSA COMUNA DE CALVIÀ

Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i el primer franquisme es desencadenà una forta repressió que va afectar profundament àmplies capes de la societat mallorquina que prengué diferents formes i abasts. A més dels afusellaments, empresonaments, camps de concentració i batallons de treball, també s’usaren altres tipus de coercions que marcades per la voluntat restrictiva del nou règim, s’orientaren cap a la discriminació i la imposició. Hi hagué etapes que repercutiren no sols en el terreny estrictament polític sinó també en el de la cultural, l’ensenyament, l’economia i la religió, fins i tot,a l’àmbit privat i a la vida quotidiana.

Dins el context d’altres municipis de les Illes, Calvià assoleix un especial, i trist, significat. Aquest Terme va suposar la concentració de tots els sistemes de repressió exercida pel règim feixista.

Per un costat, durant els primers mesos de la guerra civil (en què, cal fer-ho constar, no va haver-hi cap oposició dels calvianers i calvianeres al poder establert per la força), molts de veïns del poble varen ser assassinats i els seus cossos mai retornats als seus familiars.

Només en l’actualitat s’ha pogut conèixer que molts d’ells foren empresonats a Can Mir, des d’on sortiren per ser afusellats contra la paret de l’oratori de Santa Creu de Porreres o les del Cementiri de Palma. Altres moriren a alguna cuneta de l’illa i no se n’ha sabut res més.

També durant aquests primers mesos, les carreteres del Municipi es convertiren en testimoni mut de múltiples assassinats. El Cementiri de Calvià era el destí final dels cossos trobats, a primeres hores del matí, a diferents indrets del Municipi.

Amb la diligència que pertoca, el Jutge de Pau procedia a la inscripció del cos localitzat. En un primer moment sols consta la inscripció del cos d’un home desconegut (acompanyat d’una perfecta descripció física), però, en molts casos, consta una segona inscripció, feta mesos després, en què s’identifica la persona desconeguda. I així es torna inscriure en el Registre del Jutjat de Pau, la qual cosa ens permet identificar la majoria de les persones assassinades i conèixer la data i lloc exactes de la mort. Així, aquest Registre esdevindrà una peça clau en el contingut d’aquest informe, perquè ens permet saber, amb exactitud en alguns casos, on està enterrada cada persona.

A les informacions clares que s’obtenen del Registre del Jutjat de Pau, cal afegir-hi les fonts orals. Per elles, sabem que, a més de les “registrades”, es varen trobar cossos de persones assassinades a altres indrets del Municipi de les quals, però, no es té cap constància respecte de la seva identitat. Així, se’ns indica que es varen trobar despulles a les platges de Palmanova i del Caló den Pellisser a Santa Ponça, a les voreres de la carretera de Calvià a Palmanova i, finalment, almenys cinc cossos a les portes del cementiri de Calvià. És ben probable que enterressin aquestes persones dins el que més endavant hem anomenant “fossa de terra”.

D’acord amb el Registre, i els testimonis orals, es pot determinar que al Cementiri de Calvià hi ha dos espais emprats com a fosses comunes durant la Guerra civil.

Deixam aquí els noms de les víctimes que recordam i a les quals volem retre homenatge i que quedaran inscrits a la placa commemorativa al cementeri de Calvià.

  • Francesc Bosch Marí, Palma. 17 d’agost de 1936.
  • Home desconegut. 18 d’agost de 1936.
  • Antoni Cañellas Amengual, Palma. 18 d’agost de 1936.
  • Cristòfol Barceló Mora, Galilea. 23 d’agost de 1936.
  • Joan Ferrà Ferrà, Galilea. 23 d’agost de 1936.
  • Guillem Llabrés Jaume, Palma. 28 d’agost de 1936.
  • Joan Domingo Covas, Pollença. 1 d’octubre de 1936.
  • Josep Pont Cladera, Pollença. 1 d’octubre de 1936.
  • Bartomeu Cabanellas Botia, Pollença. 1 d’octubre de 1936.
  • Joana Vaño Morales, Palma. 2 d’octubre de 1936.
  • Dionisio Alcal Rabassa, Andratx. 14 d’octubre de 1936.
  • Pere Antoni Bosch Nadal, Palma. 15 d’octubre de 1936.
  • Pere Horrach Frau, Palma. 15 d’octubre de 1936.
  • Bartomeu Palmer Carrió, Palma. 15 d’octubre de 1936.

A més d’aquelles persones la identitat de les quals ens és desconeguda.

Ja són aquí les Festes del rei En Jaume 2015 que commemoren el 786è aniversari del Desembarcament

Diuen que tot començà amb un sopar, com tantes altres coses importants, quan el mercader Pere Martell va parlar al rei En Jaume de les illes de llevant, que així és com els musulmans anomenaven les actuals illes Balears, de la seva fertilitat i riquesa, de la seva situació estratègica i comercial, dels seus ports i dels seus castells, però el que més va interessar al jove rei va ser l’afirmació que “cap altre rei cristià tenia un regne sobre la mar”.

Sigui com sigui, a Santa Ponça els calvianers cada any recordam aquesta fita amb una gran festa plena d’activitats lúdiques i culturals que també compta amb una imaginaria pròpia i original de la festa: banderoles, estendards, cavallers, gegants, caparrots, el grifó del rei En Jaume, indumentària pròpia de les colles i els reis. La Música també és protagonista de la Festa amb peces originals que s’han anant creant per acompanyar les desfilades, els balls i la imaginaria.

Tots els mesos de setembre els qui participen a les festes canvien la indumentària diària per la del bàndol al qual representen. Ho fan amb il·lusió i amb orgull, perquè aquestes són les seves Festes, les Festes de tots els calvianers, però també les festes de tot Mallorca, ja que commemoram un fet cabdal per a tota la cultura de les Illes, un fet que va suposar un canvi social, polític, religiós, cultural i econòmic que encara és ben present. Un fet que va començar a Calvià, molt a prop de la creu de Santa Ponça, que s’ha convertit, d’ençà que l’any 1929 s’aixecà com a monument commemoratiu del setè centenari de la conquesta de Mallorca, en la protagonista d’aquesta fita anual. Continua llegint

L’ASSOCIACIÓ DE TEATRES I AUDITORIS PÚBLICS (ATAPIB) ENTREGA ELS PREMIS A LES ARTS ESCÈNIQUES

Dia 2 de juliol l’Associació de Teatres i Auditoris Públics de les Illes Balears atorga els Premis de les Arts Escèniques 2015. Aquests premis es donen ininterrompudament des de l’any 2007 i són un reconeixement als professionals i les companyies que fan possible que a les Illes tenguem una bona mostra d’espectacles de les arts escèniques de molta qualitat.

Els guardonats a aquests premis en les seves diferents categories han recaigut en:

Josep Ramon Cerdà: Direcció per Hamlet Party 

Jaume Miró Millor text teatral per Dels llargs camins

Jaume Miró Millor espectacle per Noctàmbuls

Miquel Àngel Torrens Millor interpretació masculina per Dels Llargs camins i Hamlet Party

Aina Cortès Millor interpretació femenina per Llengua amb tàperes (Teatre de barra) i Ca nostra

Disset Teatre: Premi Especial. 

Hamlet Party té una nota sentimental per a Calvià perquè amb ella vàrem inaugurar les activitats de teatre i música al projecte Galatzó Cultural, amb gran èxit de públic i va ser la primera col·laboració amb el projecte Jardí desolat i amb el director i dramaturg Pep Ramon Cerdà, guardonat amb el premi a la millor direcció.

Aquesta col·laboració continua enguany amb la coproducció que fem el departament de Cultura amb el cicle de teatre “Jardí desolat / Mallorca i…acció” que veurà el seu fruit amb El mag de la platja, la dramatúrgia de la qual és de Josep Ramon Cerdà i J.A. Mendiola i la direcció del mateix Cerdà. Aquesta obra vol reivindicar com a part del patrimoni cultural de Calvià el rodatge d’una pel·lícula mítica per diversos motius. El mago (basada en la novel·la homònima de John Fowles) va ser rodada, entre d’altres localitzacions, a la platja que ara duu aquest nom. Això significa que aquest esdeveniment va canviar la toponímia d’una de les platges més emblemàtiques de la zona de Portals Vells. Aquesta obra s’estrenarà a Galatzó dia 31 de juliol enllaçada amb el projecte Calvià és cine.

I què es pot dir de Miquel Àngel Torrens, actor que ha trepitjat les nostres sales i el mateix Galatzó en variades ocasions i de qui no tenim més que bones paraules tant com a persona com a professional. Rep un merescut premi a la millor interpretació per dues obres, Hamlet party i Dels llargs camins, ambdues ens van tocar la fibra. Continua llegint

MEMÒRIA DE CALVIÀ

Divendres 26 de juny encetam nou projecte, MEMÒRIA DE CALVIÀ, destinat a la recuperació i conservació de diferents aspectes del món calvianer de cara a crear un arxiu que sigui referència, en el futur, de la història del nostre municipi. No és una iniciativa nova però per a Calvià la consideram cabdal, ateses les característiques del municipi.

I atesa també la feina que les administracions públiques poden fer en aquest aspecte. A partir de 2001 la UNESCO i les administracions públiques han anat fomentant la salvaguarda del patrimoni immaterial per tal de conservar aquest patrimoni i tractar-lo com a mantenidor de la diversitat cultural enfront de la globalització creixent. Parlam de “patrimoni” no només referint-nos a objectes o monuments, sinó també a les tradicions, les expressions, els usos socials… tot allò que implica coneixements i tècniques transmeses a les generacions següents.

MEMÒRIA DE CALVIÀ es materialitza en una exposició i una publicació prenent sempre com a punt de partida les entrevistes a les persones que visqueren els fets objecte de l’estudi. La vida quotidiana, allò que feim i repetim des de sempre ens dóna les eines per interpretar el nostre present i encarar el futur. Continua llegint