Un estiu gaudint de la Cultura a Calvià

Començàrem dijous, 2 de juliol, amb la gala dels 9 premis Atapib (Associació de Teatres i Auditoris Públics) i el concert de la Big Band “Melody”, que s’estrenava amb aquesta actuació, i acabàrem amb el darrer dissabte del mes d’agost amb una lluna plena, ben plena, i amb una magnífica interpretació d’Agnès Llobet escenificant els seus propis versos amb l’espectacle L’incendi de les papellones. Continua llegint

Els records reviscolen as Galatzó

I Jornades de Mèmoria de Calvià. La memòria de Galatzó

Dissabte 8 de novembre de 2014 fou un dia especial per a la Memòria de Calvià. Estrenàrem les Jornades de la MEMÒRIA i férem la Primera dedicada a Galatzó i a les persones que en un moment de la seva vida hi feren feina.

A mitjan matí ja érem tots a a la finca. Tots amb cares alegres, de retrobament i de recordances. Començàrem amb un berenar per posar bé la panxa i el cap i, allà mateix, a taula, ja guaitaren les ganes de contar cadascú la seva part de la història.

En acabar, passàrem al “plató”, al lloc del pati destinat a que tots els participants fessin oficial la seva recordança en un vídeo. Encetà la ronda l’amo en Biel Salom, el mestre de cerimònies el somriure del qual deixava palès l’alegria de poder tenir allà mateix el passat d’una finca que ara ell treballa, sua i estima cada dia; i nosaltres érem testimonis també de la seva gran capacitat per organitzar un esdeveniment com aquest.

Continua llegint

RUTA DEL COMTE MAL

Un segona cita amb el comte Mal. Aquesta vegada, a Palma.

Palma, 18 d’octubre de 2014

Tal com vàrem quedar al passeig que férem per la finca de Galatzó el passat 17 de maig per parlar del comte Mal a Galatzó, com a inici del cicle que li dedicam, volem conèixer un poc més els indrets per on es mogué aquest personatge  a Ciutat. Veure i saber què va fer el nostre comte, on vivia, amb qui mantenia contactes, com foren els seus dos matrimonis…

Tomàs Vibot, autor juntament amb Catalina Valriu de El comte Mal: entre la història i la llegenda (editorial El Gall,2013), ens torna a fer de guia en aquesta segona visita a un dels personatges alhora històrics i llegendaris estretament lligat al nostre municipi.

Idò bé, partim de Calvià amb bus i, puntuals com toca, a les 10 ja som a Cort, al costat del banc del sinofós tots preparats, tot oïda, en un dissabte d’una calor inusual per ser a mitjan octubre. Continua llegint

El comte Mal: tradició i llegenda de la possessió de Galatzó

Façana de la Finca Pública Galatzó amb l'escut del Comte Mal

Caterina Valriu i Tomàs Vibot publiquen un llibre sobre la seva figura.

A vegades els personatges reals amb pes a la història local queden mesclats amb figures llegendàries coincidents, a cops mitificades i confuses, en el passat i l’actualitat. Si és el cas que pertanyen a una estesa memòria col·lectiva i tenen escenaris reals, per on passaren –o s’imaginaren–, ells i els fets narrats, tots sembla encara més possible. Així continua més viu i «tangible» el Comte Mal i el Galatzó. Són tipus, terres, espectres, biografies i narracions que tenen fites i boires.

El Galatzó és el Comte Mal. Els paratges del puig i la finca –les cases– parlen d’un cavaller maleït que tresca fantasmal per la nit amb un cavall negre enrevoltat de flames. Entra al casal per un forat emmascarat o socorrat (la porta de l’Infern), el seu cor és petrificat en un mur de l’edifici i en un caire de la façana devora l’església es veu una marca que diuen que és la empremta de la ferradura de la bèstia.

Els entorns de pedra són marcats per les potades del seu cavall. Al camp hi ha les pedrotes foradades de la seva argolla de torturar i matar i queda el nom de les forques per a penjar. Boiets, ànimes, bandolers i bandejats il·luminen la qüestió. No fa molt encara es posaven creus al sòtil per a conjurar l’entrada del fantasma d’aquell qui era un senyor feudal i terrorífic del 1600. Continua llegint

Projectes i vivències del grup de joves «Adopta la Serra»

 

A l’estiu de l’any passat (2013) a tots se’ns va encongir l’ànima quan vàrem veure la columna de fum negre al cel. Vàrem romandre pendents de les notícies dia rere dia, ja que el foc continuava avançant entre els arbres d’Andratx sense que les tasques d’extinció donassin resultat. Com cada any, el fantasma del foc i la cendra compareixia a la serra de Tramuntana.

De seguida, entre els joves de Calvià es va començar a qüestionar aquesta realitat. Conscienciats amb el medi ambient, no enteníem que, com cada any, en diversos emplaçaments de la serra de Tramuntana es continuï cremant una quantitat vergonyosa d’espai forestal.

Per aquest motiu, després de xerrar amb els dinamitzadors d’Es Generador, i amb el seu assessorament, els joves ens vàrem proposar canviar aquesta realitat. Decidirem crear el projecte «Adopta la Serra».

Amb aquesta iniciativa no volem posar un pegat als incidents de l’estiu passat. Volem anar mes enllà. Els incendis forestals, i els atacs al medi ambient en general, són problemes culturals. La societat s’ha de reeducar en aquest sentit i nosaltres aportarem la nostra voluntat i la nostra empenta per aconseguir que la Serra torni a ser verda.

Ens hem organitzat com una comissió de joves que realitzarem activitats per conscienciar la població i recaptar fons econòmics per emprendre accions de reforestació. Aconseguirem formar un grup estable de 14 joves de 14 a 19 anys que durem a terme el projecte. A més, els nostres amics col·laboren amb nosaltres sempre que els demanam una mà i podem arribar a ser un grup el doble de gran. Per altra banda, no som un grup tancat, hem editat un fulletó informatiu per tal que els que estiguin interessats o comparteixin aquesta inquietud mediambiental es puguin sumar al grup.

Des del mes d’octubre ens vàrem començar a reunir els divendres a Es Generador per tal de pensar com aconseguir portar endavant tot això. En un principi, vàrem organitzar tallers de manualitats per passar-ho bé alhora que acumulàvem material per a properes iniciatives. Des de tallers de feltre i goma-eva (fermalls i clauers amb motius juvenils), hamma beads (pins, rodals per a tassons, clauers…), i fins i tot bufandes amb llana de diferents estils.

Amb aquest material vàrem decidir participar amb una paradeta en el mercadet nadalenc de Santa Ponça el passat 8 de desembre. Tot el grup ens vàrem bolcar a gestionar la paradeta en diferents torns per tal que sempre hi hagués joves a la taula de venda, tots poguéssim descansar i alhora també hi hagués gent fent manualitats en directe com a estratègia de màrqueting. D’aquesta manera, entre els 16 que hi participàrem, més els 3 dinamitzadors d’Es Generador que ens donaren suport, vàrem cobrir la paradeta des de les 9 del matí fins les 7 del capvespre.

El mercadet nadalenc va ser un gran èxit, ja que amb l’ajuda d’Es Generador, que ens va facilitar el material dels tallers, i la nostra empenta vàrem recaptar mes de 200 € per a la serra de Tramuntana. Per altra banda, per a nosaltres va ser un bon començament, perquè era la primera vegada que ens comprometíem amb una cosa tan important.

De seguida ens vàrem posar a dissenyar més iniciatives similars, i vàrem organitzar una barra de bar al Festival Creaction 2013 que es va dur a terme la setmana següent al mercadet. Aconseguint una planxa d’aquí, una bombona d’allà, unes taules…, vàrem fer un bar amb hamburgueses, salsitxes, begudes i creps. Va ser una altra forma divertida de recaptar diners per al nostre projecte. Paral·lelament, gran part del grup de voluntaris vàrem col·laborar amb el festival organitzant uns tallers de manualitats. Participar en aquest festival ens va donar un doble rendiment: per una banda, el bar ens va ajudar a fer diners per la causa i, per l’altra, ens va donar a conèixer entre la gent del municipi.

Ara som en un punt important del projecte. Ens estan arribant ajudes des de la Xarxa Forestal i l’Ajuntament de Calvià i començarem a dissenyar iniciatives ja de caire més forestal i formatiu. Tenim previst muntar un viver a la terrassa de l’edifici Es Generador al març, que fins i tot volem ampliar als IES per augmentar la nostra capacitat de reforestació.

Sabem que som joves, que no tenim grans recursos, però la serra de Tramuntana es tan nostra com teva i contribuirem amb tot el que ens sigui possible per tal que en un futur la puguem gaudir amb plenitud.

Els joves d’«Adopta la Serra»

Continua llegint

François Arago: Un Esperit Científic

A vegades tenim just al costat de ca nostra racons que guarden històries gairebé desconegudes per a nosaltres. Indrets que formen part de la memòria d’un poble però dels quals ningú o molt poca gent pot contar què és el que els fa dignes de recordar.

 I això és el que passa a dalt d’un dels nostres cims més coneguts: l’anomenada “caseta de n’Aragó” a la mola de s’Esclop, just a l’altre costat del Galatzó.

 Fa més de dos cents anys hi féu estada François Arago (Estagell, Rosselló, 1786- París 1853). El seu esperit científic el va dur fins a la nostra muntanya amb la finalitat de continuar els treballs que duia a terme per mesurar el meridià per tal de definir la longitud exacte del metre i que fins aleshores havia realitzat juntament amb el seu company Jean Baptiste Biot. Des del seu observatori calvianer els senyals de llum que utilitzava per als seus estudis resultaren perillosos quan foren confosos amb senyals per a l’enemic en els dies en què Napoleó envaí Espanya el 1808. El prengueren per espia i, tal com ell mateix explica, hagué de fugir de ca nostra a corre-cuita quan l’anaven a cercar per linxar-lo :

 Damien, patró del místic que el govern espanyol havia posat a la meva disposició, els va avançar i em va portar un vestit amb l’ajuda del qual em vaig disfressar. Dirigint-me vers Palma, en companyia del valent marí, vam trobar els grups que m’anaven a buscar. No se’m va reconèixer, ja que jo parlava perfectament el mallorquí. Vaig encoratjar fortament els homes d’aquest destacament a continuar la seva ruta, i em vaig encaminar cap a Palma. Continua llegint

Un matí fent licors a la Finca Pública de Galatzó

Encara no ha començat la primavera però avui, al Galatzó, tot semblava a punt per rebre-la.

Un sol valent, el ametllons guaitant, el picarol de les ovelles repicant i tots els colors del verd ens han rebut a la finca per inaugurar el programa GALATZÓ CULTURAL.

I l’hem encetat amb uns dels tallers gastronòmics que s’aniran fent, un cop cada mes, al llarg de tot l’any. Avui era el torn dels cítrics. Continua llegint