Un recorregut per entendre l’evolució urbana de la Vila de Calvià.

Foto Domingo Venys

Autor: Agustí Aguió

La idea de fer una visita guiada a la Vila de Calvià va sorgir arran del treball que férem per al número 3 de la revista digital Entorn de Calvià dedicat a l’evolució i configuració urbana dels nuclis tradicionals del municipi, Calvià i es Capdellà. A partir de la bibliografia ja existent i de la consulta de documentació a l’Arxiu Històric de Calvià, vàrem intentar confegir un relat cronològic i espacial dels diversos aspectes que han configurat les trames urbanes d’ambdós nuclis de població, relat que acompanyàrem de nombroses imatges i mapes per ajudar el lector a comprendre’n la línia evolutiva.

Un cop publicat el treball pensàrem que seria interessant oferir al públic la possibilitat de veure in situ, a peu de carrer, allò que hi havíem explicat ­­–com es diu sovint, val més una imatge que mil paraules. I aquest és l’objectiu de la visita que farem el proper dissabte 21 de març a la Vila (posteriorment en farem una as Capdellà, que anunciarem en el seu moment). Continua llegint

RUTA DEL COMTE MAL

Un segona cita amb el comte Mal. Aquesta vegada, a Palma.

Palma, 18 d’octubre de 2014

Tal com vàrem quedar al passeig que férem per la finca de Galatzó el passat 17 de maig per parlar del comte Mal a Galatzó, com a inici del cicle que li dedicam, volem conèixer un poc més els indrets per on es mogué aquest personatge  a Ciutat. Veure i saber què va fer el nostre comte, on vivia, amb qui mantenia contactes, com foren els seus dos matrimonis…

Tomàs Vibot, autor juntament amb Catalina Valriu de El comte Mal: entre la història i la llegenda (editorial El Gall,2013), ens torna a fer de guia en aquesta segona visita a un dels personatges alhora històrics i llegendaris estretament lligat al nostre municipi.

Idò bé, partim de Calvià amb bus i, puntuals com toca, a les 10 ja som a Cort, al costat del banc del sinofós tots preparats, tot oïda, en un dissabte d’una calor inusual per ser a mitjan octubre. Continua llegint

François Arago: Un Esperit Científic

A vegades tenim just al costat de ca nostra racons que guarden històries gairebé desconegudes per a nosaltres. Indrets que formen part de la memòria d’un poble però dels quals ningú o molt poca gent pot contar què és el que els fa dignes de recordar.

 I això és el que passa a dalt d’un dels nostres cims més coneguts: l’anomenada “caseta de n’Aragó” a la mola de s’Esclop, just a l’altre costat del Galatzó.

 Fa més de dos cents anys hi féu estada François Arago (Estagell, Rosselló, 1786- París 1853). El seu esperit científic el va dur fins a la nostra muntanya amb la finalitat de continuar els treballs que duia a terme per mesurar el meridià per tal de definir la longitud exacte del metre i que fins aleshores havia realitzat juntament amb el seu company Jean Baptiste Biot. Des del seu observatori calvianer els senyals de llum que utilitzava per als seus estudis resultaren perillosos quan foren confosos amb senyals per a l’enemic en els dies en què Napoleó envaí Espanya el 1808. El prengueren per espia i, tal com ell mateix explica, hagué de fugir de ca nostra a corre-cuita quan l’anaven a cercar per linxar-lo :

 Damien, patró del místic que el govern espanyol havia posat a la meva disposició, els va avançar i em va portar un vestit amb l’ajuda del qual em vaig disfressar. Dirigint-me vers Palma, en companyia del valent marí, vam trobar els grups que m’anaven a buscar. No se’m va reconèixer, ja que jo parlava perfectament el mallorquí. Vaig encoratjar fortament els homes d’aquest destacament a continuar la seva ruta, i em vaig encaminar cap a Palma. Continua llegint