El BetArt es consolida en aquesta quarta edició com el projecte de foment de l’art urbà lligat al desenvolupament del turisme cultural més important de Mallorca.
Amb una visió de futur, apostant per la creació contemporània, i entenent que la cultura és una de les claus bàsiques per aconseguir la desitjada desestacionalització turística, l’esforç de l’equip de Cultura de l’Ajuntament de Calvià i la Fundació Calvià 2004, ha aconseguit, un any més, omplir d’art un dels nuclis de la seva localitat.
Un total de nou artistes locals, nacionals i internacionals han estat els encarregats de fer la seva màgia en alguns dels carrers i edificis més emblemàtics de Peguera. La presència dels artistes locals al BetArt d’enguany té com a noms propis Joan Aguiló, Grip Face i Olimpia Velasco.
Joan Aguiló és un dels artistes urbans mallorquins més populars i coneguts, les intervencions artístiques del qual desperten sempre una gran expectació i interès mediàtic.
Per a ell, el graffiti és una vessant de la seva feina ni exclusiva ni excloent. Joan Aguiló és la mostra de que el moviment d’art urbà mallorquí està vivint un moment excepcional. Aguiló forma part d’una generació d’artistes urbans que ha deixat de veure les manifestacions artístiques al carrer únicament com una manera d’autoafirmació o d’exaltació egòlatra.
Amb les seves obres, Aguiló pretén recordar la vigència de les tradicions mallorquines en el context actual, fent de la seva reivindicació una manera de ser i de viure; una reclamació social allunyada de tota agressivitat i violència. En la seva manera de treballar, l’espectador, que és el receptor final de la seva obra, juga un paper fonamental. Aguiló crea tenint en compte la recepció posterior del públic al qual pretén fer reflexionar, pel que les seves obres simbolitzen la materialització de la voluntat d’apropar l’art a la gent.
Més enllà de la bellesa de les seves creacions, Joan Aguiló articula en el conjunt de la seva obra un discurs coherent i estructurat que gira entorn a la relectura de les tradicions mallorquines en l’actualitat, des d’un llenguatge contemporani i proper. Els seus personatges amaguen històries que parlen de la identitat mallorquina; històries particulars que amb la poesia plàstica d’aquest artista es converteixen en universals.
Dos nins jugant plàcidament i despreocupada a les roques d’una platja que evoca el més que provable record d’infantesa de tots els que hem crescut en els estius de Mallorca: “Com a crancs enrocats”, és l’obra de gran format de Joan Aguiló realitzada als apartaments del carrer Olivo, 7 a Peguera. L’obra expressa el sentiment de pertinença a l’illa; l’autocomplaença de molts de mallorquins i mallorquines delectant-se amb la seva terra, sense anhelar res més que restar a la “roca”, assaborint amb gaudi el per altres temut aïllament.
Olimpia Velasco és una artista madrilenya resident a Mallorca que ha aconseguit crear, en les seves produccions, un món poblat per uns personatges peculiars que protagonitzen les diferents situacions que ella planteja. Cossos arrelats a l’espai mitjançant línies horitzontals, ondulades, verticals, cordes, branques, núvols, o protuberàncies fantàstiques a manera de cap; escenes en contextos amb una pinzellada de surrealisme i una culleradeta d’estil naïf; i una gama cromàtica amb colors plans i formes depurades amb contorns definits i concisos, són els elements característics de la seva obra que conformen una iconografia particular que fa que les produccions de Velasco tenguin una marca d’autor plenament recognoscible.
És precisament un d’aquests personatges típicament “Made in Olimpia” el que protagonitza la seva intervenció en el frontó municipal de Peguera. El cap no és tal sinó un arbre del qual surt un exèrcit de llimones sospitosament circulars, que evoquen inevitablement a les pilotes utilitzades en el joc estrella de l’espai intervingut.
En aquesta “trilogia” local del BetArt 2016, l’obra de Grip Face, artista i il·lustrador palmesà, es contextualitza dins la lluita de gènere, unint la seva als milers de veus que exigeixen la igualtat entre homes i dones. La seva obra, realitzada als vestuaris del poliesportiu municipal de Peguera, representa la idea que allò masculí està present en allò femení i viceversa. Una composició de petxines erectes multicolors sobre l’impecable superfície blanca del poliesportiu recorda que l’essència d’ambdós gèneres pot estar entremesclada.
L’art urbà permet acostar l’art contemporani a aquelles persones que no el van a cercar expressament, sinó que se’l troben directament i de manera sobtada. Regalar art de carrer a públic no especialitzat és com plantar una mena de llavoreta per a fer créixer en aquestes persones, amb molta cura, paciència i sobretot amb educació, l’amor a l’art. Aquesta és una de les meravelles de la iniciativa BetArt, que any rere any escampa les seves llavors en forma d’intervencions artístiques urbanes, contribuint a que cada vegada més persones tenguin l’oportunitat de gaudir d’obres d’artistes de primera línia. Els responsables d’aquesta iniciativa poden afirmar amb orgull que, gràcies a la seva feina i dedicació, fan possible que el dia a dia dels residents i visitants del municipi adquireixi una dimensió diferent transcorrent enmig d’un fantàstic museu, el museu a l’aire lliure de Calvià.
Article d’Ana Ferrero Horrach, comissària del BetArt 2016
Cultura Calvià 