Ja són aquí les Festes del rei En Jaume 2015 que commemoren el 786è aniversari del Desembarcament

Diuen que tot començà amb un sopar, com tantes altres coses importants, quan el mercader Pere Martell va parlar al rei En Jaume de les illes de llevant, que així és com els musulmans anomenaven les actuals illes Balears, de la seva fertilitat i riquesa, de la seva situació estratègica i comercial, dels seus ports i dels seus castells, però el que més va interessar al jove rei va ser l’afirmació que “cap altre rei cristià tenia un regne sobre la mar”.

Sigui com sigui, a Santa Ponça els calvianers cada any recordam aquesta fita amb una gran festa plena d’activitats lúdiques i culturals que també compta amb una imaginaria pròpia i original de la festa: banderoles, estendards, cavallers, gegants, caparrots, el grifó del rei En Jaume, indumentària pròpia de les colles i els reis. La Música també és protagonista de la Festa amb peces originals que s’han anant creant per acompanyar les desfilades, els balls i la imaginaria.

Tots els mesos de setembre els qui participen a les festes canvien la indumentària diària per la del bàndol al qual representen. Ho fan amb il·lusió i amb orgull, perquè aquestes són les seves Festes, les Festes de tots els calvianers, però també les festes de tot Mallorca, ja que commemoram un fet cabdal per a tota la cultura de les Illes, un fet que va suposar un canvi social, polític, religiós, cultural i econòmic que encara és ben present. Un fet que va començar a Calvià, molt a prop de la creu de Santa Ponça, que s’ha convertit, d’ençà que l’any 1929 s’aixecà com a monument commemoratiu del setè centenari de la conquesta de Mallorca, en la protagonista d’aquesta fita anual.

Ja tenim reis per a les festes del Desembarcament a Santa Ponça

Ahir dijous dia 6, a les vuit de l’horabaixa, es va convocar les colles que formen part de les Festes del rei En Jaume per seleccionar rei moro i rei cristià per a les Festes de 2015.

El lloc de trobada va ser, com és habitual els darrers anys, al recinte firal del Molí de Santa Ponça. Enguany, a proposta de les colles, les proves varen canviar una mica. Els aspirants no tan sols havien de contar al públic les seves motivacions per ser reis de les festes, demostrar els seus coneixements històrics i realitzar la tradicional lluita amb espases mostrant la destresa davant el seu contrincant, sinó que també varen, juntament amb el seu equip, demostrar el seu lideratge com a reis arengant els seus súbdits a l’hora d’estirar corda o realitzant unes medievals carreres de sacs.

MEMÒRIA DE CALVIÀ

Divendres 26 de juny encetam nou projecte, MEMÒRIA DE CALVIÀ, destinat a la recuperació i conservació de diferents aspectes del món calvianer de cara a crear un arxiu que sigui referència, en el futur, de la història del nostre municipi. No és una iniciativa nova però per a Calvià la consideram cabdal, ateses les característiques del municipi.

I atesa també la feina que les administracions públiques poden fer en aquest aspecte. A partir de 2001 la UNESCO i les administracions públiques han anat fomentant la salvaguarda del patrimoni immaterial per tal de conservar aquest patrimoni i tractar-lo com a mantenidor de la diversitat cultural enfront de la globalització creixent. Parlam de “patrimoni” no només referint-nos a objectes o monuments, sinó també a les tradicions, les expressions, els usos socials… tot allò que implica coneixements i tècniques transmeses a les generacions següents.

MEMÒRIA DE CALVIÀ es materialitza en una exposició i una publicació prenent sempre com a punt de partida les entrevistes a les persones que visqueren els fets objecte de l’estudi. La vida quotidiana, allò que feim i repetim des de sempre ens dóna les eines per interpretar el nostre present i encarar el futur.

Temps de Carnaval a Calvià

El carnaval o carnestoltes és el temps d’esbarjo que té lloc just abans de la Quaresma. És una època de diversions públiques que culmina el dimarts anterior al Dimecres de Cendra. Antigament representava un capgirament en els costums quotidianitats i una llicència per fer allò que durant l’any era prohibit. Tot i que aquest sentit s’ha perdut una mica, avui en dia encara continua el sentit de disbauxa i inversió de l’ordre establert que tenia en un principi. És per això que les disfresses constitueixen l’element més característic de la festa: el fet d’anar tapats permet convertir-nos en un altre personatge i fer allò que segurament no ens atreviríem a fer a cara descoberta. Així, es critica el poder vigent, ja sigui polític o religiós, tot donant a la persona una amplíssima i efímera llibertat.

Ara ve Nadal, menjarem torrons i amb la guitarreta cantarem cançons

Arriba Nadal i des del Departament de Cultura hem engegat un programa de Nadal Cultural pensant en aquestes dates. No som gaire partidàries de començar les festes abans d’hora, però per entrar amb olivetes ja des de principi de mes de desembre venim proposant algunes activitats que hem considerat ben interessants.

Ja se sap que en aquestes festes si una cosa fem de valent és menjar tot el dia, així varem pensar que la millor manera de començar la programació del darrer més de l’any era amb El Sopar d’Iguana teatre i, dit i fet, dia 5 obríem el teló amb taula parada a Sa Societat de Calvià. Dia 7 tornàvem a obrir-lo, aquest pic a l’Auditori de Peguera, per gaudir de l’obra Jo de major vull ser Fermín Jiménez de la companyia El Pont Flotant que ens donaven claus per sortir de la dictadura de la feina i viure la vida d’altra manera. Dia 9 a la biblioteca de Calvià vila ens deixàvem seduir per les paraules de Miquel Àngel Riera amb “Centaures” d’Iguana teatre. Amb aquest tret de sortida, literatura, teatre, exposicions, presentacions de llibres, cinema, etc. van completant l’agenda que queda així d’interessant.

Els records reviscolen as Galatzó

I Jornades de Mèmoria de Calvià. La memòria de Galatzó

Dissabte 8 de novembre de 2014 fou un dia especial per a la Memòria de Calvià. Estrenàrem les Jornades de la MEMÒRIA i férem la Primera dedicada a Galatzó i a les persones que en un moment de la seva vida hi feren feina.

A mitjan matí ja érem tots a a la finca. Tots amb cares alegres, de retrobament i de recordances. Començàrem amb un berenar per posar bé la panxa i el cap i, allà mateix, a taula, ja guaitaren les ganes de contar cadascú la seva part de la història.

En acabar, passàrem al “plató”, al lloc del pati destinat a que tots els participants fessin oficial la seva recordança en un vídeo. Encetà la ronda l’amo en Biel Salom, el mestre de cerimònies el somriure del qual deixava palès l’alegria de poder tenir allà mateix el passat d’una finca que ara ell treballa, sua i estima cada dia; i nosaltres érem testimonis també de la seva gran capacitat per organitzar un esdeveniment com aquest.

Arriben les Festes del rei En Jaume 2014

Festes del rei En Jaume 2014. 20 anys de Festa. 785è Aniversari del Desembarcament

Del 8 al 14 de setembre celebram el 785è aniversari del desembarcament que va tenir lloc a Santa Ponça el 10 de setembre de 1229.

Però enguany celebram qualque cosa més; celebram també el 20è aniversari d’aquestes Festes, que varen començar tal com les coneixem l’any 1995 i que de llavors ençà són un símbol  d’unió, participació desinteressada, convivència, germanor i hospitalitat per als calvianers.

Els carrers de Santa Ponça, engalanats amb les noves banderoles, anunciaran unes setmanes abans les Festes del rei En Jaume 2014, festes on es mesclen les arrels, la tradició i la història amb un bon grapat d’actes culturals i lúdics pensats perquè tothom hi tengui cabuda.

Ja fa dies que el programa de les festes d’enguany és al carrer; un programa que des del  Departament de Cultura hem intentat que fos atractiu i variat, amb activitats que es duran a terme des de dilluns dia 8 fins al diumenge dia 14. Una setmana de Festes a Santa Ponça amb propostes com:

Exposició 20 anys de Festa. 785è aniversari del desembarcament

exposició del 21 d'agost al 24 d'octubre a la Sala de l'Ajuntament de Calvià

Dijous dia 21 d’agost s’inaugurà a la Sala de l’Ajuntament de Calvià una exposició que romandrà oberta fins el 24 d’octubre per celebrar el vigèsim aniversari de les Festes del rei En Jaume a Santa Ponça.

 La arribada del rei Jaume I fou un canvi radical a la nostra illa i són molts els vestigis que queden d’aquella època tan dels almohades que poblaven les nostres terres com dels que varen venir a conquerir-les. Amb aquesta exposició volem recordar aquell esdeveniment que va tenir lloc a la Badia de Santa Ponça un 10 de setembre de 1229 i que any rera any, des de fa 20 anys, es commemora amb les Festes del rei En Jaume. Festa que ha esdevingut la més representativa de les festes del municipi de Calvià, per la seva capacitat de cohesió de tot el municipi i les seves arrels històriques i culturals. 20 anys de festes del rei En Jaume bé es mereixen una exposició.

 Aquesta exposició esta dividida en panells.

 Al primer bloc de panells se fa un petit repàs de la història parlant de l’herència que ens queda dels almohades que habitaven Mallorca, dels motius de la conquesta i del que va passar aquells dies previs a les terres de Calvià fins que el valí Abú Yahya es va rendir al rei Jaume I i l’hi va entregar Medina Mayurqa.