Començàrem dijous, 2 de juliol, amb la gala dels 9 premis Atapib (Associació de Teatres i Auditoris Públics) i el concert de la Big Band “Melody”, que s’estrenava amb aquesta actuació, i acabàrem amb el darrer dissabte del mes d’agost amb una lluna plena, ben plena, i amb una magnífica interpretació d’Agnès Llobet escenificant els seus propis versos amb l’espectacle L’incendi de les papellones. Continua llegint
El proper divendres 21 d’agost tindrà lloc la IV Caminada per la Memòria que partirà des de Galilea fins el cementeri de Calvià. L’historiador i membre de l’Associació de Memòria, Bartomeu Garí, posarà paraules a l’acte i la soprano Maià Planes amb la seva veu posarà el sentiment que es mereix aquest moment. Finalment es col·locarà una placa commemorativa a prop de la fossa comuna per recordar les víctimes que foren assassinades i enterrades en aquest indret durant la Guerra Civil espanyola i el primer període de la dictadura franquista.
Per endinsar-nos una mica més en aquest tema, reproduïm part de la introducció que Manel Suárez Salvà, vicepresident de Memòria de Mallorca, va realitzar a la investigació de la fossa que es va fer durant l’any 2009.
FOSSA COMUNA DE CALVIÀ
Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i el primer franquisme es desencadenà una forta repressió que va afectar profundament àmplies capes de la societat mallorquina que prengué diferents formes i abasts. A més dels afusellaments, empresonaments, camps de concentració i batallons de treball, també s’usaren altres tipus de coercions que marcades per la voluntat restrictiva del nou règim, s’orientaren cap a la discriminació i la imposició. Hi hagué etapes que repercutiren no sols en el terreny estrictament polític sinó també en el de la cultural, l’ensenyament, l’economia i la religió, fins i tot,a l’àmbit privat i a la vida quotidiana.
Dins el context d’altres municipis de les Illes, Calvià assoleix un especial, i trist, significat. Aquest Terme va suposar la concentració de tots els sistemes de repressió exercida pel règim feixista.
Per un costat, durant els primers mesos de la guerra civil (en què, cal fer-ho constar, no va haver-hi cap oposició dels calvianers i calvianeres al poder establert per la força), molts de veïns del poble varen ser assassinats i els seus cossos mai retornats als seus familiars.
Només en l’actualitat s’ha pogut conèixer que molts d’ells foren empresonats a Can Mir, des d’on sortiren per ser afusellats contra la paret de l’oratori de Santa Creu de Porreres o les del Cementiri de Palma. Altres moriren a alguna cuneta de l’illa i no se n’ha sabut res més.
També durant aquests primers mesos, les carreteres del Municipi es convertiren en testimoni mut de múltiples assassinats. El Cementiri de Calvià era el destí final dels cossos trobats, a primeres hores del matí, a diferents indrets del Municipi.
Amb la diligència que pertoca, el Jutge de Pau procedia a la inscripció del cos localitzat. En un primer moment sols consta la inscripció del cos d’un home desconegut (acompanyat d’una perfecta descripció física), però, en molts casos, consta una segona inscripció, feta mesos després, en què s’identifica la persona desconeguda. I així es torna inscriure en el Registre del Jutjat de Pau, la qual cosa ens permet identificar la majoria de les persones assassinades i conèixer la data i lloc exactes de la mort. Així, aquest Registre esdevindrà una peça clau en el contingut d’aquest informe, perquè ens permet saber, amb exactitud en alguns casos, on està enterrada cada persona.
A les informacions clares que s’obtenen del Registre del Jutjat de Pau, cal afegir-hi les fonts orals. Per elles, sabem que, a més de les “registrades”, es varen trobar cossos de persones assassinades a altres indrets del Municipi de les quals, però, no es té cap constància respecte de la seva identitat. Així, se’ns indica que es varen trobar despulles a les platges de Palmanova i del Caló den Pellisser a Santa Ponça, a les voreres de la carretera de Calvià a Palmanova i, finalment, almenys cinc cossos a les portes del cementiri de Calvià. És ben probable que enterressin aquestes persones dins el que més endavant hem anomenant “fossa de terra”.
D’acord amb el Registre, i els testimonis orals, es pot determinar que al Cementiri de Calvià hi ha dos espais emprats com a fosses comunes durant la Guerra civil.
Deixam aquí els noms de les víctimes que recordam i a les quals volem retre homenatge i que quedaran inscrits a la placa commemorativa al cementeri de Calvià.
A més d’aquelles persones la identitat de les quals ens és desconeguda.
Divendres 26 de juny encetam nou projecte, MEMÒRIA DE CALVIÀ, destinat a la recuperació i conservació de diferents aspectes del món calvianer de cara a crear un arxiu que sigui referència, en el futur, de la història del nostre municipi. No és una iniciativa nova però per a Calvià la consideram cabdal, ateses les característiques del municipi.
I atesa també la feina que les administracions públiques poden fer en aquest aspecte. A partir de 2001 la UNESCO i les administracions públiques han anat fomentant la salvaguarda del patrimoni immaterial per tal de conservar aquest patrimoni i tractar-lo com a mantenidor de la diversitat cultural enfront de la globalització creixent. Parlam de “patrimoni” no només referint-nos a objectes o monuments, sinó també a les tradicions, les expressions, els usos socials… tot allò que implica coneixements i tècniques transmeses a les generacions següents.
MEMÒRIA DE CALVIÀ es materialitza en una exposició i una publicació prenent sempre com a punt de partida les entrevistes a les persones que visqueren els fets objecte de l’estudi. La vida quotidiana, allò que feim i repetim des de sempre ens dóna les eines per interpretar el nostre present i encarar el futur. Continua llegint
Després de la visita guiada a la vila del passat 18 d’abril, ara toca fer el recorregut pel nucli històric d’es Capdellà, per il·lustrar també a peu de carrer els diversos aspectes que tractàrem en el dossier publicat en el número 3 de la revista digital Entorn de Calvià.
Tot i que històricament no ha arribat a constituir-se en municipi, es Capdellà ha tengut, d’ençà el seu naixement al segle XVII, un pes econòmic i demogràfic rellevant en el conjunt del municipi i el desenvolupament del seu nucli urbà així ho reflecteix.
Tal com férem en el recorregut per la Vila, començarem amb una introducció general per contextualitzar històricament la configuració del nucli de població a partir dels seus orígens i de l’evolució de la seva trama viària, des dels primerencs camins d’establidors, passant per la planificació dels carrers que hi va dur a terme l’Ajuntament a principis del segle XX i fins arribar a l’estat actual. I parlarem també dels intents de segregació d’es Capdellà, que varen estar a punt de fructificar el 1925. Continua llegint
Arriba Nadal i des del Departament de Cultura hem engegat un programa de Nadal Cultural pensant en aquestes dates. No som gaire partidàries de començar les festes abans d’hora, però per entrar amb olivetes ja des de principi de mes de desembre venim proposant algunes activitats que hem considerat ben interessants.
Ja se sap que en aquestes festes si una cosa fem de valent és menjar tot el dia, així varem pensar que la millor manera de començar la programació del darrer més de l’any era amb El Sopar d’Iguana teatre i, dit i fet, dia 5 obríem el teló amb taula parada a Sa Societat de Calvià. Dia 7 tornàvem a obrir-lo, aquest pic a l’Auditori de Peguera, per gaudir de l’obra Jo de major vull ser Fermín Jiménez de la companyia El Pont Flotant que ens donaven claus per sortir de la dictadura de la feina i viure la vida d’altra manera. Dia 9 a la biblioteca de Calvià vila ens deixàvem seduir per les paraules de Miquel Àngel Riera amb “Centaures” d’Iguana teatre. Amb aquest tret de sortida, literatura, teatre, exposicions, presentacions de llibres, cinema, etc. van completant l’agenda que queda així d’interessant. Continua llegint
Dissabte 8 de novembre de 2014 fou un dia especial per a la Memòria de Calvià. Estrenàrem les Jornades de la MEMÒRIA i férem la Primera dedicada a Galatzó i a les persones que en un moment de la seva vida hi feren feina.
A mitjan matí ja érem tots a a la finca. Tots amb cares alegres, de retrobament i de recordances. Començàrem amb un berenar per posar bé la panxa i el cap i, allà mateix, a taula, ja guaitaren les ganes de contar cadascú la seva part de la història.
En acabar, passàrem al “plató”, al lloc del pati destinat a que tots els participants fessin oficial la seva recordança en un vídeo. Encetà la ronda l’amo en Biel Salom, el mestre de cerimònies el somriure del qual deixava palès l’alegria de poder tenir allà mateix el passat d’una finca que ara ell treballa, sua i estima cada dia; i nosaltres érem testimonis també de la seva gran capacitat per organitzar un esdeveniment com aquest.
Cultura Calvià 