A vegades tenim just al costat de ca nostra racons que guarden històries gairebé desconegudes per a nosaltres. Indrets que formen part de la memòria d’un poble però dels quals ningú o molt poca gent pot contar què és el que els fa dignes de recordar.
I això és el que passa a dalt d’un dels nostres cims més coneguts: l’anomenada “caseta de n’Aragó” a la mola de s’Esclop, just a l’altre costat del Galatzó.
Fa més de dos cents anys hi féu estada François Arago (Estagell, Rosselló, 1786- París 1853). El seu esperit científic el va dur fins a la nostra muntanya amb la finalitat de continuar els treballs que duia a terme per mesurar el meridià per tal de definir la longitud exacte del metre i que fins aleshores havia realitzat juntament amb el seu company Jean Baptiste Biot. Des del seu observatori calvianer els senyals de llum que utilitzava per als seus estudis resultaren perillosos quan foren confosos amb senyals per a l’enemic en els dies en què Napoleó envaí Espanya el 1808. El prengueren per espia i, tal com ell mateix explica, hagué de fugir de ca nostra a corre-cuita quan l’anaven a cercar per linxar-lo :
Damien, patró del místic que el govern espanyol havia posat a la meva disposició, els va avançar i em va portar un vestit amb l’ajuda del qual em vaig disfressar. Dirigint-me vers Palma, en companyia del valent marí, vam trobar els grups que m’anaven a buscar. No se’m va reconèixer, ja que jo parlava perfectament el mallorquí. Vaig encoratjar fortament els homes d’aquest destacament a continuar la seva ruta, i em vaig encaminar cap a Palma. Continua llegint
Cultura Calvià 