El Dia Mundial del Llibre

L’any és ple de fites que anam esperant amb el plaer que produeixen les coses anhelades abans de dur-se a terme. Començam l’any amb plenes festes de Nadal, passam pels reis, feim focs per Sant Antoni, ens disfressam per Sa Rua…i ara, el mes d’abril ve marcat sens dubte per la cita amb les lletres.

El 23 ja ha esdevingut una efemèride d’ençà que en 1995 la Unesco el declarà el Dia Mundial del Llibre. Tot i això, la commemoració es remunta a la segona dècada del segle passat, quan Vicent Clavel Andrés, un editor i escriptor valencià establert a Barcelona va proposar a la Cambra Oficial del llibre de Barcelona celebrar una festa del llibre. És aquesta, també, la festivitat de Sant Jordi i, a més a més, dia assenyalat per ser el que moriren, en diferents anys, això sí, dos dels autors que més ens han fet viure aventures i passions, que, tot i els anys passats, sentim ben presents; parlam, és clar, de Miguel de Cervantes i William Shakespeare.

Volem, per sant Jordi, fer una reivindicació del llibre a banda d’aquestes dades anteriors perquè, llegint, podem recrear tot allò imaginat, així de meravellosa és la nostra ment; si llegim, vivim històries en primera persona; si llegim augmentam el vocabulari, entrenam el cervell, milloram la memòria, tenim tema de conversa… i podríem seguir lloant una activitat que, a més a més, és assequible a tothom.

Les històries llegides, els personatges que hi viuen, ens fan estar més disposats a obrir-nos a altres vides; i què implica, això?, idò ni més ni manco que voler entendre els altres, veure que hi ha altres opcions, altres reaccions distintes a les nostres i no per això són rebutjables.

Però també els llibres ens fan reviure històries vertaderes, realitats que ens serveixen per reviure un passat i fer que aquest no desaparegui. És el cas de la col·lecció municipal “Memòria de Calvià” de la qual, el passat mes de gener, es presentà el tercer volum. Començàrem fent un passeig per Galatzó de la mà d’homes i dones que hi havien fet feina; continuàrem amb la història del Club de futbol de Calvià i enguany ha estat el torn de fer una recordança a la premsa forana de Calvià, amb la intenció d’anar engreixant una col·lecció calvianera que lliga passat i present.

No ens despistam, i tornam al Dia del Llibre. A Calvià hem preparat un bon programa perquè, durant una setmana, els que llegim ens reforcem en la nostra idea que els avantatges són d’allò més real i els que no hi estan tan acostumats hi trobin algun punt, alguna activitat que els mogui a agafar un llibre, i un altre, i un altre.

Entre l’1 i el 29 d’abril veniu, acostau-vos als llibres. El seu poder és sobrenatural, més enllà d’allò que podem explicar. 

 

Podeu trobar les activitats a la pàgina web www.calvia.com/cultura i al fullet que es repartirà als llocs habituals.

EscolArt 2017: un nou projecte vinculat i derivat de BetArt

EscolArt Calvià 2017 comptarà amb la realització de més de 8 intervencions artístiques de gran format que es duran a terme en façanes d’instal·lacions educatives del municipi i passaran a formar part del catàleg municipal d’intervencions d’Art Urbà de Calvià.

Des de 2012, BetArt és present a Calvià, any rere any en “beta permanent”. El Departament de Cultura de l’Ajuntament de Calvià -que n’és responsable juntament amb la Fundació Calvià 2004- va gestar i ha anat assentant aquest projecte intentant sempre mantenir la naturalesa inconclosa, flexible i amb caràcter adaptable a les modificacions que es considerin necessàries de cara a optimitzar el projecte.

El consistori ha considerat dotar amb caràcter biennal aquest esdeveniment municipal artístic per la qual cosa, BetArt Calvià veurà les seves properes intervencions en 2018, un cop s’hagin adaptat les bases i l’estructura de cara a aconseguir una millora substancial del projecte. La previsió és que a finals de 2017 comenci a estar enllestit el projecte de cara a l’any que ve.

Agafam força per aquesta propera convocatòria i ens preparam enguany per un EscolArt que deixarà les nostres escoles més “artístiques”, apropant l’art als ciutadans més joves del municipi en particular, i a tots els residents i visitants de Calvià.

Nadal i cultura, bona mescla!

El 21 de desembre marca el pas de la tardor a l’hivern, quan els rajos de sol arriben més inclinats al nostre hemisferi, quan els vespres nits són més llargs i els dies reculen davant les nits. És el solstici d’hivern, del llatí solstitium, compost de sol i status, ‘estar dret; aguantar-se’. És temps d’estar amagats, al foc de la xemeneia, a la calentor, allà onsevulla que ens llevi el fred de fora.

Els dies curts, les Festes anhelades, les reunions preparades, tot un conjunt de fites fan del desembre un mes especial; no ens vendria gens de nou veure que, al calendari, hi tengués un color diferenciador de la resta. Com si diguéssim un mes, sí, però un mes amb una llum especial que s’allarga fins més enllà del trenta-u de desembre, fins que els reis han passat a deixar il·lusions a grans i petits.

Idò bé, a Calvià ens preparam també per rebre el mes així com es mereix.

El Nadal Cultural es posa com a fita que tots trobem a la programació alguna cosa, o més d’una, que ens condueixi fins a algun dels espais on, ja sigui amb els actors o amb els músics, poguem gaudir de valent amb textos i partitures. La vostra resposta, l’assistència dels calvianers als actes i el grau de satisfacció que ens faceu arribar seran la mesura exacta per conèixer si, entre tots, la nostra tasca té fruits. Ens permetrà saber si l’organització i sobretot els responsables de les actes, els músics, els actors, els directors, aquells que veiem a dalt de l’escenari, i també els que estan amagats darrere dels llums han assolit aquest objectiu del qual hem parlat altres vegades: conrar l’esperit (cultura ve de conrar, precisament) per ser més lliures.

El que trobareu, és això, i alguna cosa més que hi poguem afegir les darreres setmanes. Tant per a aquestes novetats com per concretar horaris o preus, conèixer la sinopsi… el Fullet del Nadal Cultural serà al carrer abans que acabi el novembre i, com sempre, les xarxes socials aniran informant puntualment cadascun d’ells.

• Divendres 2, a l’Auditori de Peguera, Shakespeare en el seu propi idioma: The Tragedy of Macbeth, de Morgana Teatre, en llengua anglesa, a benefici de RANA i Ron Joy Charitiy.
• Dissabte 10, a Sa Societat retorna la Memòria Històrica amb Porreres 1936, una adaptació teatral amb música en directe del llibre Desfilades de dia, afusellaments de nit de Bartomeu Garí Salleras.

• Els concerts de Nadal de les escoles municipals de Música, Dansa i interpretació faran que a pares i mares ens caigui la bava en veure’ls damunt l’escenari exhibint tot allò que a les classes, en el dia a dia, han anat aprenent.

• Clownidoscopi, arribats des d’Eivissa, amb l’espectacle Fràgils, ple d’humor i poesia posant una mirada tendra i lleugera al gran misteri de la vida.

• La Companyia Voramar, dels veïns andritxols, entre Nadal i cap d’any representarà Jo, l’hereu.

• Ja dins el gener, l’associació d’actors aficionats ens remuntarà a segles i segles enrere amb l’Adoració dels reis Mags, a Sa Societat.

Sense abandonar la programació feim un punt i a part per a una de les fites nadalenques que l’any passat es tornà a posar en marxa i enguany, amb més força encara, s’instal·larà a la urbanització Galatzó entre els dies 27 i 30 de desembre. I què és? Idò, sí, el Neula Parc. Si en 2015 el pavelló poliesportiu obrí les portes a la diversió, enguany no quedarà enrere i estam preparant un bon grapat d’activitats tant dins com fora que ens fan pensar que encara serà més gros . Cercau un dels dies entre Nadal i Cap d’any per passar una bona estona, o més d’un dia!

Cultura en moviment

D’aquí allà i d’allà aquí, anam fent camí.

A la Cultura li costa estar aturada, és curiosa per naturalesa i li agrada d’allò més la creació, les novetats, les activitats que motiven cap a nous horitzons. D’aquí ve, per no perdre el costum, que en el departament municipal que s’encarrega de la seva gestió -com a mínim ho intenta- encara no s’havien acabat els Vespres Culturals i ja ens trobam ben enmig de les Festes del rei En Jaume.

Aquests, els Vespres, com els estius, passaren en un sospir. Des del 2 de juliol fins a finals d’agost Can Verger i la finca Galatzó varen acollir teatre i música, i vàrem reservar Peguera per a la dansa i l’òpera.

Recreàrem personatges històrics com ara Jaume I i el comte Mal, que revisqueren de la mà de Carlos Garrido cadascú al seu lloc, un a l’ermita de la pedra sagrada i l’altre a Galatzó; per aquí on vàrem “fondre la neu”, on sentírem cançons de sempre, on badàrem cap al cel contemplant les estrelles. A Can Verger començàrem amb el somriure de les Chachas i continuàrem amb el cafè que no volia tancar, passant per un llibre sobre rutes a la Serra de Tramuntana que ens va fer venir ganes que acabàs la calor, agafar les motxilles i partir cap amunt.

Mirades de l’Univers

El Microteatre i les seves històries serviren d’enllaç a les Festes i tot just començat el setembre, el mateix dia 1 ja estam immersos en un programa ple d’activitats on, creim, tothom hi trobarà lloc perquè la varietat és enguany un dels trets més característics de les Festes grans del municipi de Calvià.

Ara esperam una altra fita, la d’obertura dels centres culturals amb una oferta renovada i uns preus que no pugen, a l’espera que ens faceu les vostres aportacions per engrandir el llistat de cursos i tallers que trimestralment oferim des del Departament de Cultura, amb la col·laboració de Fundació Calvià 2004. Qualsevol cosa que vos faci ganes aprendre o practicar, plantejau-nos-la. Farem tot el possible perquè es pugui dur endavant.

I sobretot, gràcies a tots els que ho heu fet possible. No hi ha festa ni activitat lúdica si no hi ha públic.

Llavors que fan créixer l’amor a l’art: BetArt 2016

El BetArt es consolida en aquesta quarta edició com el projecte de foment de l’art urbà lligat al desenvolupament del turisme cultural més important de Mallorca.

Amb una visió de futur, apostant per la creació contemporània, i entenent que la cultura és una de les claus bàsiques per aconseguir la desitjada desestacionalització turística, l’esforç de l’equip de Cultura de l’Ajuntament de Calvià i la Fundació Calvià 2004, ha aconseguit, un any més, omplir d’art un dels nuclis de la seva localitat.

Un total de nou artistes locals, nacionals i internacionals han estat els encarregats de fer la seva màgia en alguns dels carrers i edificis més emblemàtics de Peguera. La presència dels artistes locals al BetArt d’enguany té com a noms propis Joan Aguiló, Grip Face i Olimpia Velasco.

Joan Aguiló és un dels artistes urbans mallorquins més populars i coneguts, les intervencions artístiques del qual desperten sempre una gran expectació i interès mediàtic.

Per a ell, el graffiti és una vessant de la seva feina ni exclusiva ni excloent. Joan Aguiló és la mostra de que el moviment d’art urbà mallorquí està vivint un moment excepcional. Aguiló forma part d’una generació d’artistes urbans que ha deixat de veure les manifestacions artístiques al carrer únicament com una manera d’autoafirmació o d’exaltació egòlatra.

 

Amb les seves obres, Aguiló pretén recordar la vigència de les tradicions mallorquines en el context actual, fent de la seva reivindicació una manera de ser i de viure; una reclamació social allunyada de tota agressivitat i violència. En la seva manera de treballar, l’espectador, que és el receptor final de la seva obra, juga un paper fonamental. Aguiló crea tenint en compte la recepció posterior del públic al qual pretén fer reflexionar, pel que les seves obres simbolitzen la materialització de la voluntat d’apropar l’art a la gent.

Més enllà de la bellesa de les seves creacions, Joan Aguiló articula en el conjunt de la seva obra un discurs coherent i estructurat que gira entorn a la relectura de les tradicions mallorquines en l’actualitat, des d’un llenguatge contemporani i proper. Els seus personatges amaguen històries que parlen de la identitat mallorquina; històries particulars que amb la poesia plàstica d’aquest artista es converteixen en universals.

Dos nins jugant plàcidament i despreocupada a les roques d’una platja que evoca el més que provable record d’infantesa de tots els que hem crescut en els estius de Mallorca: “Com a crancs enrocats”, és l’obra de gran format de Joan Aguiló realitzada als apartaments del carrer Olivo, 7 a Peguera. L’obra expressa el sentiment de pertinença a l’illa; l’autocomplaença de molts de mallorquins i mallorquines delectant-se amb la seva terra, sense anhelar res més que restar a la “roca”, assaborint amb gaudi el per altres temut aïllament.

Olimpia Velasco és una artista madrilenya resident a Mallorca que ha aconseguit crear, en les seves produccions, un món poblat per uns personatges peculiars que protagonitzen les diferents situacions que ella planteja. Cossos arrelats a l’espai mitjançant línies horitzontals, ondulades, verticals, cordes, branques, núvols, o protuberàncies fantàstiques a manera de cap; escenes en contextos amb una pinzellada de surrealisme i una culleradeta d’estil naïf; i una gama cromàtica amb colors plans i formes depurades amb contorns definits i concisos, són els elements característics de la seva obra que conformen una iconografia particular que fa que les produccions de Velasco tenguin una marca d’autor plenament recognoscible.

És precisament un d’aquests personatges típicament “Made in Olimpia” el que protagonitza la seva intervenció en el frontó municipal de Peguera. El cap no és tal sinó un arbre del qual surt un exèrcit de llimones sospitosament circulars, que evoquen inevitablement a les pilotes utilitzades en el joc estrella de l’espai intervingut.

En aquesta “trilogia” local del BetArt 2016, l’obra de Grip Face, artista i il·lustrador palmesà, es contextualitza dins la lluita de gènere, unint la seva als milers de veus que exigeixen la igualtat entre homes i dones. La seva obra, realitzada als vestuaris del poliesportiu municipal de Peguera, representa la idea que allò masculí està present en allò femení i viceversa. Una composició de petxines erectes multicolors sobre l’impecable superfície blanca del poliesportiu recorda que l’essència d’ambdós gèneres pot estar entremesclada.

L’art urbà permet acostar l’art contemporani a aquelles persones que no el van a cercar expressament, sinó que se’l troben directament i de manera sobtada. Regalar art de carrer a públic no especialitzat és com plantar una mena de llavoreta per a fer créixer en aquestes persones, amb molta cura, paciència i sobretot amb educació, l’amor a l’art. Aquesta és una de les meravelles de la iniciativa BetArt, que any rere any escampa les seves llavors en forma d’intervencions artístiques urbanes, contribuint a que cada vegada més persones tenguin l’oportunitat de gaudir d’obres d’artistes de primera línia. Els responsables d’aquesta iniciativa poden afirmar amb orgull que, gràcies a la seva feina i dedicació, fan possible que el dia a dia dels residents i visitants del municipi adquireixi una dimensió diferent transcorrent enmig d’un fantàstic museu, el museu a l’aire lliure de Calvià.

Article d’Ana Ferrero Horrach, comissària del BetArt 2016

Torman

Hem tornat, i amb ganes!

No és que ens haguéssim anat, però sí que hem tengut unes setmanes de minsa programació que hem dedicat a la posada en marxa de nous projectes i a la represa de la publicació mensual.

Acabàrem l’any amb un mes de desembre dedicat al Nadal Cultural amb teatre infantil, concerts nadalencs, cine… i a la tornada del Neula Parc, una tornada que constituí un èxit de participació. Molts de calvianers que ja hi havien estat, i molts que només n’havien sentit parlar, gaudiren d’atraccions i de tallers al pavelló esportiu, cosa que ens ha animat a pensar ja en la d’enguany.

Vàrem finalitzar el programa amb el que ja és un clàssic de les representacions: l’Adoració , i amb la projecció del curtmetratge d’animació Chanson d’Amour, coproduït per l’Ajuntament de Calvià, dins del programa “Calvià és cine”. Passat festes reprenguérem “Actors amb lletra”, projecte transversal de Cultura i Biblioteques que acollí a Can Verger la magnífica interpretació de Miquel Àngel Torrens i Marga Forteza com a l’Arxiduc Lluís Salvador i Catalina Homar; i el continuàrem, a finals de març amb la posada en escena de Codi a Nai, una excel·lent dramatúrgia de Francesca Vadell amb la música d’Antònia Monroig.

Ja dins el febrer, no podem estar sense fer un menció especial per a Sa Rua, fita inel·ludible d’abans de la Quaresma, que comptà amb la participació de 8 carrosses, 12 comparses i tres en la categoria d’individuals i parelles; i, és clar, moltíssims calvianers al carrer badant, rient, comentant… I destaca també, aquest mes, la tornada d’Asdica amb el musical Grease que, en la seva estrena va fer aixecar tothom de les butaques de l’Auditori.

El març tornà el fullet mensual al carrer amb les activitats culturals dels espais escènics, dels centres culturals, de les sales d’Exposicions… el programa dedicat al Dia de la Dona encetà el mes i acabà amb el musical Tarzán que de bell nou omplí l’Auditori de Peguera amb un dels millors espectacles de Mallorca So. Entre i entre, l’estrena de El Güelu, de Javier Matesanz.

Vos podem avançar que tornam a estar integrats al programa Platea, que enguany estrenarem amb Yllana i el seu nou espectacle Chefs; serà el proper 22 d’abril a Peguera.

I obrim les portes, també, a tota la resta de l’any per continuar amb programes i projectes consolidats com ara el Teatre Escolar -farem la que serà la IX Mostra!-; els Vespres Culturals; Calvià és cine… i de nous, com el que dedicarem a la Literatura, amb la represa de la col·lecció municipal Valldargent i l’apartat de Memòria Històrica, el record de vides trencades.

Com hem dit moltes altres vegades, i ho repetim perquè és ben cert, res és possible sense la participació de tots els veïns que s’interessen per aquest món cultural que des del Departament intentam que sigui el més variat possible, per donar cabuda a totes les sensibilitats i ganes de passar-ho bé.

Nou número de la revista Entorn amb el cinema a Calvià com a protagonista

S’acaba de publicar el número 5 de la Revista Entorn de Calvià, que en aquesta ocasió va dedicat a analitzar les relacions del cinema amb Calvià. El lector hi trobarà les seccions habituals enfocades a oferir el relat del que ha significat el cinema per al municipi i també de tot el que Calvià ha aportat a la cinematografia com a escenari de diverses pel·lícules i com a lloc d’estada d’artistes de renom. A continuació en teniu els continguts detallats.

Dossiers

• Una illa de pel·lícula. El cinema filmat a Mallorca: una aproximació històrica

Magda Rubí Sastre

• «Calvià és cine», un projecte del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Calvià

Catalina Caldentey i Maria Antònia Ferragut

• Les sales de cinema a Calvià (de 1927 a la crisis dels anys 80)

Agustí Aguiló

Parlam

• Entrevista a Josep Antoni Pérez de Mendiola, crític de cinema

• Entrevista a Juan Montes de Oca, director de la Unitat d’Animació i Tecnologies Audiovisuals de la UIB

Perspectives

• El glamur de Hollywood arribà a Mallorca. Cases d’actors famosos i cases de cine

Ignasi Pomar

• Els Premis Calvià de cinematografia (1975-1978)

Agustí Aguiló

• Moltes filmacions promocionals i pocs documentals a Calvià

J. M. Roque

• Estrena de l’obra de teatre El mag de la platja a la finca Galatzó

M. A. Ferragut

Entorn Jove

• El cinema com a il·lusió i projecció de futur

Redacció Entorn

• La Naranja Biónica, de la afición por el vídeo a la profesionalidad

Redacció Entorn

• El projecte llançadora, una alternativa a la crisi econòmica

Redacció Entorn

• European Voluntary Service, una oportunitat única

Redacció Entorn

La Finestra

• Record per les víctimes del franquisme a la IV Caminada per la Memòria, de Puigpunyent a Calvià

J.M.R.

• Memòria de Calvià, un projecte per recuperar la història i el patrimoni immaterial del municipi

Maria Antònia Ferragut

• Llars verdes de Calvià, un programa sobre hàbits de consum d’aigua i energia i el seu impacte social, ambiental i econòmic

Lorena Palicio Álvarez

• Dues exposicions mostren el patrimoni artístic que ens llegaren els Premis Calvià (1971-1982)

Maria Antònia Ferragut

• Els centres culturals de Calvià inicien les activitats el mes d’octubre amb una àmplia oferta de cursos i tallers

MAF

Un estiu gaudint de la Cultura a Calvià

Començàrem dijous, 2 de juliol, amb la gala dels 9 premis Atapib (Associació de Teatres i Auditoris Públics) i el concert de la Big Band “Melody”, que s’estrenava amb aquesta actuació, i acabàrem amb el darrer dissabte del mes d’agost amb una lluna plena, ben plena, i amb una magnífica interpretació d’Agnès Llobet escenificant els seus propis versos amb l’espectacle L’incendi de les papellones.

Les colles, essència de les Festes del rei En Jaume

A punt de començar les festes del rei En Jaume 2015 amb el cinema a la platja de Santa Ponça, aquest dissabte dia 5, fem un resum del que han estat els preparatius de les Festes per part de les colles que son uns dels elements, juntament amb la imaginaria (gegants, cavallets, banderoles, estendards) i música i balls originals, essencials de la festa gran de Calvià.

Des del mes de març, quan s’iniciaren les reunions per preparar les desfilades d’enguany, el Departament de Cultura s’ha reunit amb els caps de colla de cada bàndol per tal de completar el programa de Festes i coordinar les diferents activitats on les colles participen.

Els centres culturals de Calvià inicien les activitats el mes d’octubre

Són espais d’encontre i relació entre les persones del barri

Els centres culturals de Calvià inicien les activitats el mes d’octubre amb una àmplia oferta de cursos i tallers

A partir del 14 de setembre pots inscriure’t

Comença la nova temporada i els cursos i tallers omplen de bell nou els centres culturals amb una àmplia oferta perquè tots els públics posin en pràctica noves habilitats i coneixements.

Aquest cursos monogràfics de caràcter lúdic i no formal donen l’oportunitat a residents i als que no ho son d’aprendre i gaudir d’espais i programació variada per realitzar durant els seu temps lliure com poden ser diferents tipus de balls, cursos de jardineria o bricolatge, i també manualitats diverses, o cursos d’idiomes o de noves tecnologies. Els cursos s’inicien a partir el més d’octubre quan els alumnes han realitzat la matricula corresponent.

Els centres culturals són equipaments de proximitat que aspiren a ser referents dintre del barri, per això estan situats a prop dels veïns i depenen de les necessitats, característiques i peculiaritats de la comunitat ciutadana.. Són espais d’encontre i relació, instruments de formació i informació i llocs de creació i producció artística, a més d’àmbits on compartir la cultura. En ells es posen de manifest les senyes culturals del barri i l’èxit del seu funcionament depèn de la seva adaptació a les realitats i peculiaritats del seu entorn poblacional.

Les seves principals funcions són: